9.4. EL CINEMA EXISTENCIALISTA I METAFÍSIC NÒRDIC

Als països nòrdics, especialment a Suècia i Dinamarca es va desenvolupar una escola cinematogràfica amb pel·lícules molt intel·lectuals on es plantegen els grans problemes existencials de l'èsser humà. Els dos grans mestres d'aquest tipus de cinema foren el danès Carl T. Dreyer i el suec Ingmar Bergman.

Carl T. Dreyer: va ser un director de profundes conviccions religioses, turmentat pels problemes i contradiccions de la fe. Dreyer va plasmar als seus films les seves obsessions religioses (el mal, el pecat, la tentació, la hipocresia, l'heretgia, el fanatisme i la intolerància religiosa, els miracles, la fe, la mort, ...) als seus films, provocant múltiples polèmiques amb l'església protestant. Des d'una perspectiva cristiana Dreyer es va atrevir a tractar i criticar obertament certs temes relacionats amb la religió, amb un estil molt auster i ple de senzillesa. 

Dreyer ja havia filmat dues obres mestres a l'època del cinema mut, "La passió de Joana d'Arc" (1928) i "El vampir" (1932), però les seves obres més clarament metafísiques i existencialistes corresponen a l'època sonora. "Dies Irae" (1943), on explicant un cas de bruixeria denuncia la hipocresia, el fanatisme i la intolerància dels cristians enfront dels acusats de bruixeria. A "Ordet, la paraula" (1955), planteja per una banda les dificultats que el fanatisme i les obsessions religioses d'un cap de família provoquen en les relacions amb els membres de la seva família i en les relacions amoroses dels seus fills i en relació amb això un miracle de resurecció, cosa que escandalitzà a l'esglèsia proptestant que només accepta els miracles de Jesús. El seu darrer film "Gertrud" (1964), on planteja el trencament d'un matrimoni i tot i això el manteniment de la fidelitat al marit perdut per part de la seva exdona.

Cartell de "El setè segell" de Bergman

Ingmar Bergman: va plantejar la seva obra com un gran interrogant sobre el sentit de la vida humana. Reflexionà sobre temes com l'amor i el sexe com a font de felicitat, les relacions de parella i les familiars, la por a la mort, les responsabilitats i recompenses de la paternitat, els grans dilemes morals, la culpabilitat, la religió, els poders màgics i sobrenaturals. Les seves pel·lícules semblen autèntics tractats de filosofia, amb guions i diàlegs molt brillants fets pel propi Bergman que era un gran escriptor. En el seu llenguatge cinematogràfic va mesclar de forma brillant elements del cinema clàssic, de l'expressionisme, del surrealisme, i del realisme màgic. Bergman també va destacar en la direcció d'actors, disposant disposar d'un equip d'actors i sobretot d'actrius extraordinaris: Max von Sydow (que va triomfar com actor al cinema europeu i sobretot a Hollywood), Liv Ullmann, Bibi Andersson, Ingrid Thulin, ...

Els seus millors films foren: "Somriures d'una nit d'estiu" (1955), "El setè segell" (1956), "Maduixes salvatges" (1957), "El rostre" (1958), "La font de la donzella" (1959), "Els combregants" (1962), "Persona" (1967), "Crits i murmuris" (1971), "Secrets d'un matrimoni" (1974) o "Fanny i Alexander" (1982).
La seva obra és una de les més influents de la història del cinema. Destaca en aquest sentit la seva influència en molts treballs d'un dels grans genis del cinema nordamericà, Woody Allen, o en els primers films dirigits per Robert Redford.

SI AQUÍ NO APAREIX UN ENLLAÇ A YOUTUBE OBRIR AMB GOOGLE CHROME

*Elaborat per Biel Vich Vidal a partir de Javier Matesanz, Petita història del cinema.
 

ACTIVITATS

1. Com definiries el cinema existencialista i metafísic? A quins països va destacar?
2. Quins temes tracta Dreyer als seus films? Quines són les seves obres mestres?
3. Quins temes planteja Bergman a les seves pel·lícules?
4. Quins elements estilístics mescla als seus films?
5. En quines parts de la realització cinematogràfica es va mostrar Bergman més brillant?
6. Quins foren els actors habituals dels seus films? Quin d'ells destacà fora de Suècia i on?
7. Descriu els trets existencialistes i metafísics d'aquesta seqüència del "Setè segell" .