1. ELS GERMANS LUMIÈRE I LA INVENCIÓ DEL CINEMA

Retrat dels germans Lumière, els inventors del cinema

Actualment, es considera que el cinema va néixer el 28 de desembre de 1895. Aquell dia, els germans Lumière van dur a terme la primera projecció sobre una pantalla i en sessió pública d'una pel·lícula, al Salon Indien de París. En un d'aquests primers films, "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat", l'efecte d'una locomotora que semblava sortir de la pantalla va espantar als espectadors, alguns dels quals van fugir en desbandada temorosos de ser atropellats per la imatge del tren en moviment projectada sobre la pantalla. 

L'aparell que van inventar i amb amb el qual aconseguiren un impacte tan gran damunt dels primers espectadors cinematogràfics, es va anomenar Cinematògraf i realment va ser una combinació de diferents invents anteriors(càmera fotogràfica, fusell fotogràfic, pel·lícula de 35 mm, llanterna màgica, ...). El cinematògraf era una màquina capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Fou el primer enginy capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.

El cinematògraf era al mateix temps una càmera per filmar i un projector.

La màquina utilitzava una pel·lícula perforada de 35 mm del mateix tipus que les del kinetoscopi d'Edison, però, a més a més, incorporava un sistema d'accionament per "garfis" molt original, inspirat en el mecanisme de les màquines de cosir, sistema que immobilitza un breu moment cada imatge de la pel·lícula davant de la finestra de projecció i la fa avançar a sotragades. L'aparell dels Lumière va ser, d'altra banda, un sistema de projecció en la pantalla gran incorporant una mena de llanterna màgica perfeccionada, de manera que la pel·lícula podia ser vista per molts espectadors simultàniament.

Havia nascut l'autèntic cinema, tot i que no podem negar que les primeres pel·lícules van ser les d'Edison, el cinema com a totalitat és un invent dels germans Lumière. Les pel·lícules dels Lumière sempre eren fetes sobre moments quotidians, sobre la vida laboral o familiar, amb la qual cosa els podem considerar els creadors del gènere del cinema documental. També van rodar les primeres comèdies humorístiques, com les dues versions de "El regador regat".
Però l'efecte sorpresa, clau en l'èxit inicial de les seves pel·lícules, va desaparèixer ràpidament. La progressiva pèrdua d'interés per aquest nou espectacle ser el resultat del cansament del públic davant del caràcter rutinari, repetitiu, monòton i poc imaginatiu del cinema dels Lumière. Els inventors del cinema l'abandonaren molt prest per dedicar-se a altres negocis. Seblava que Edison tenia raó en quant al futur del cinema com a espectacle de masses, però no per gaire temps.

 

* Elaborat a partir de http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm i http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cinema

ACTIVITATS

1. Per quins motius es considera als Lumière els inventors del cinema i no a Edison i Dickson?

2. Quines característiques tècniques tenia el cinematògraf dels Lumière?

3. Quin impacte va provocar entre els espectadors la projecció de la seva primera pel·lícula?

4. Com eren les primeres pel·lícules dels Lumière? Per quin motiu el públic es cansà ràpidament d'elles?

5. Cerca a youtube altres pel·lícules dels Lumière i descriu-ne l'argument. 

INTRODUCCIÓ (II): PRECEDENTS DEL CINEMA

Ombres xineses

Com hem dit en el primer apartat, per al desenvolupament del cinema calen un seguit d'invencions destinades a la captació d'imatges en moviment i a la seva projecció sobre una superfície plana.

L'ésser humà s'ha preocupat sempre per captar i representar el moviment. La història de l'art, començant per les pintures rupestres (com els bisons amb sis potes que els prehistòrics pintaven a les cavernes) i continuant amb els clàssics grecoromans, l'escola flamenca, els artistes renaixentistes i barrocs, demostren aquest fet.

A més a més al llarg del temps, diverses civilitzacions o persones han cercat procediments per reproduir la realitat. Es el cas de les representacions amb ombres de les cultures orientals, i especialment les ombres xineses, els primers espectacles en públic amb projecció d'imatges animades.

Cambra obscura

Creada al segle XVI, la "cambra obscura" permetia la projecció d'imatges externes dins una cambra fosca. Aquesta invenció és la precursora directa de la fotografia.

De la mateixa manera, al segle XVII, la llanterna màgica esdevé la precursora més clara de les projeccions cinematogràfiques, en projectar imatges sobre una superfície plana. Els firers viatjaven de ciutat en ciutat amb les seves llanternes deixant astorats als espectadors, especialment quan feien servir tot un seguit de dispositius destinats a manipular o moure les imatges.

La llanterna màgica permetia projectar imatges sobre una superficie plana

Muybridge fotografià objectes en moviment

L'invent més important que fa possible el desenvolupament del cinema apareix al segle XIX: la fotografia. Aquesta invenció va permetre per primer cop iimpressionar i guardar una imatge del món real.

Un cop es va anar perfeccionant la tècnica fotografica els fotògrafs deixaren de conformar-se amb la captació d'imatges fixes i van experimentar amb la fotografia d'objectes en moviment. El primer a fer-ho va ser Muybridge que aconsegui retratar els diferents moviments d'un cavall galopant. Posteriorment Marey, va crear un "fusell fotogràfic" capaç de captar les diferents fases d'un moviment.

Al llarg del segle XIX, tot un seguit d'inventors dissenyen tot un seguit d'aparells que cerquen produir la il.lusió del moviment: el Taumàtrop, el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi.

El zootrop

Una evolució d'aquest últim, el Teatre òptic, inventat per Emile Reynaud, és el que s'assembla més al que després serà el cinema. Aconseguia projectar una acció contínua d'imatges en moviment, amb llargues bandes amb centenars de transparències de dibuixos per mitjà d'un aparell cilíndric que, juntament amb la projecció d'una imatge de fons des d'una llanterna màgica, proporcionava la projecció del precedent directe dels dibuixos animats.

Ja tenim, doncs, els tres elements que constitueixen el cinema: la persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Però en faltaven dos més: la pel·lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. Va ser als EUA on, el 1890, es van desenvolupar, de la mà del gran inventor Edison i del seu col·laborador Dickson, creadors dels anomenats kinetoscopes.

El kinetoscopes d'Edison permetien veure una pel·lícula individualment

En moltes sales de diversió s'instal.laren aquests invents d'Edison, caixes que contenien una sèrie de bobines que permetien, per un mòdic preu, veure una pel·lícula, això sí, de forma totalment individual. El gran inventor nordamericà no va considerar pertinent projectar les seves pel·lícules sobre una pantalla perquè creia que la gent no s'interessaria pel cinema i se'n cansaria ràpidament. En aquesta ocasió Edison anava completament equivocat, com el temps i els germans Lumiere van demostrar passats uns pocs anys. Tot i que els germans Lumiere van ser els responsables de la primera projecció cinematogràfica tal com l'entenem avui en dia, la invenció del cinema no pot ser atribuïda, específicament, a ningú. Va ser el producte d'un seguit d'invents de diferents persones.

* Elaborat a partir de http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm i http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cinema

ACTIVITATS

1. Quins aparells constitueixen el precedent de la projecció d'imatges?

2. Quins aparells es van haver d'inventar per desenvolupar la càmera de cinema?

3. Per quin motiu Edison i Dickson es consideren els autors de les primeres pel·lícules, però no els pares del cinema?

4. Cerca a youtube pel·lícules d'Edison i explica els seus arguments. 

INTRODUCCIÓ (I): QUÈ ÉS EL CINEMA?

Com podem definir el cinema? Segons l'historiador de l'art Juan Antonio Ramírez es tracta d'un tipus peculiar de relat icònic o icònic-literari-sonor que apareix a les societats del segle XX amb quatre característiques bàsiques:

• Es basa en la projecció sobre una pantalla plana, normalment de color blanc i proporcions estandaritzades, d'una successió de milers o milions d'imatges o fotogrames impreses en una pel·lícula fotogràfica, una cinta de vídeo o qualsevol sistema d'enmagatzament de dades digital.
• La velocitat de projecció de les imatges de la pel·lícula fotogràfica és superior a l'umbral mínim de persistència retiniana (entre 16 i 24 fotogrames o imatges per segon) de tal manera que l'espectador percep diverses imatges similars com una projecció continua. Així el cinema permet la descomposició del moviment en imatges fragmentaries per mitjà de la filmació i la seva inperceptible reconstrucció a la pantalla per mitjà de la projecció, actualment a 24 fotogrames per segon.
• Visualització socialitzada de cada projecció en sales d'exhibició i multiplicació de cada pel·lícula mitjançant diferents procediments de còpia, per poder-les exhibir al màxim de sales i llocs possibles. Això implica la creació d'una gran infraestructura industrial i comercial: fabricació de càmeres, pel·lícules, projectors i equips de so, laboratoris de revelat, estudis de filmació i muntatge, efectes especials, sales de projecció, ...
• Elaboració d'un llenguatge cinematogràfic de significació universal, complexe, flexible i fàcil de desxifrar que permeti exposar de forma comprensible tot tipus d'històries, reals i inventades.

* Informació extreta i traduïda de Medios de masas e historia del arte, J. A. Ramírez, Ed Catedra, p. 223-224

ACTIVITATS

1. Explica en què consisteix el fenòmen de la persistència retiniana.

2. Explica molt resumidament les característiques bàsiques del cinema.

3. Veure una pel·lícula a la TV es podria considerar cinema? I veure-la a casa amb un reproductor de DVD?