9.3. REALISME MÀGIC A L'OBRA DE FELLINI, PASOLINI, ...

Tot i que no va existir un estil,  moviment, avantguarda del realisme màgic especificament cinematogràfic com si foren el neorrealisme o la nouvelle vague, si que podem trobar un seguit de cineastes com Federico Fellini, Pier Paolo Passolini o Marco Ferreri que, procedents o influenciats pel neorrealisme desenvoluparen a partir del 1960 un cinema d'autor, ple de fantasia, imaginació i tocs de surrealisme, que conscient o inconscientment emparenta amb l'estil del realisme màgic.

Què és el realisme màgic?

El realisme màgic és un moviment artístic del segle XX que consisteix a introduir elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures, narracions o pel·lícules de caràcter realista sense marcar clarament el canvi de món o registre, de tal manera que queden incorporats a la quotidianeitat dels personatges. Es caracteritza per la precisió quasi fotogràfica del realisme en un context pictòric, narratiu o fílmic però amb la incorporació d'elemets fantastics, màgics o sobrenaturals, absurds o onírics. En les obres literàries i cinematogràfiques d'aquest moviment hi ha una gran presència d'imatges líriques, i descripcions subjectives de la realitat, que ajuden a desdibuixar les fronteres entre l'existent i la fantasia, ja que determinats elements només són versemblants pel punt de vista adoptat pel narrador o per l'atmosfera de somni o al·lucinació general. Aquest moviment té molts punts en comú ams el surrealisme, donat que usa algunes de les seves tècniques creatives com les imatges oníriques o al·lucinògenes, l'alliberament de la fantasia i l'imaginació o l'adopció d'un punt de vista o mirada infantil sobre el mon. Sovint aquesta perspectiva s'usa per fer crítica social i denunciar tot tipus d'injustícies, especialment per part d'alguns novel·listes sudamericans com Gabriel García Márquez, Alejo Carpentier o Miguel Ángel Asturias.

Escena plena d'elements sobrenaturals i fantàstics de "Miracle a Milà", el primer film influenciat pel realisme màgic

Cinema i realisme màgic:

El primer film on s'aprecien clarament característiques del realisme màgic és un film tradicionalment catalogat dins del neorrealisme com és "Miracle a Milà" (1951) on tot i aplicar molts principis neorrealistes (testimoni i denúncia de problemes socials, personatges anònims, actors no professionals, rodatge en exteriors i escenaris reals, sense il·luminació artificial i maquillatges, diàlegs senzills, ...) també introdueix una forta càrrega d'elements sobrenaturals, màgics i fantasiosos. Aquests elements l'allunyen radicalment de la representació objectiva de la realitat que predicava el neorrealisme. Tot i això de Sica va abandonar el camí que havia obert i evolucionà cap a estils més comercials.

Fotograma de "8½" de Fellini, on apreciam clarament la influència de l'estètica del realisme màgic

Federico Fellini: ja havia donat un gir barroc, líric i amb tocs surrealistes als seus darrers films neorrealistes i a partir del 1959 crea un estil nou, un estil anomenat pels historiadors del cinema fel·linià, però que recorda molt al realisme màgic. Fellini manté l'esperit crític neorrealista (tot i que de forma molt més subtil i amable), però trenca amb la majoria dels seus principis: esdevé un entusiasta del rodatge als grans estudis de Cinecitta (on va fer construir el plató més gran del món) amb decorats i llum artificials, fa servir estrelles (Massina, Mastroiani, Cardinale, ...), ... Però el més destacat del seu nou estil és que utilitza la imaginació, el somni, la perspectiva infantil o la fantasia per deformar i caricaturitzar la realitat satiritzant sobre els més variats temes: el món del cinema, les muses, les crisis creatives i la pressió de públic i crítica a "8½" (1963, considerada una de les seves grans obres mestres), l'ascens de l'astrologia i els futuròlegs a "Giulietta de los espiritus" (1965), la infància, la vida de poble i el feixisme a "Amarcord" (1973, la seva altra gran obra mestra), el masclisme i el feminisme a "La ciutat de les dones" (1980) o el món de la televisió a "Ginger i Fred" (1986).

Pier Paolo Pasolini: comunista, ateu i homosexual, després dels seus inicis neorrealistes comença un canvi de perspectiva amb "L'evangeli segons sant Mateu" (1964), una biografia de Jesus en clau marxista. A partir d'aquest film, tot i que mantindrà alguns principis del neorrealisme, com la critica sociopolítica, l'ús d'actors amameurs o professionals poc coneguts (tot i que espràdicament usà estrelles) o els rodatge en espais reals, va introduint dosis de lirisme, imaginació i màgia sobrenatural desdibuixant les fronteres entre realitat i fantasia. Alguns dels seus film esdevenen paràboles plenes de metafores amb les que seguirà denunciant l'explotació dels obrers, la persistència de bosses de pobresa i la marginació de certs col·lectius i defensant els ideals feministes, l'alliberament sexual, la tolerància i la multiculturalitat, sempre amb un toc irònic i humoristic.

Fotograma de "Les mil i una nits" de Pasolini on podem apreciar les seves típiques fantasies eròtiques

Entre els seus films cal destacar "Pajaritos y pajarracos" (1966), "Edip rei" (1967), "Teorema" (1968), "Medea" (1970), i sobretot la seva "trilogia de la vida" on va adaptar tres obres de la literatura medieval plenes de màgia i fantasia: "El Decameró" (1971), "Els contes de Canterbury" (1972) i "Les mil i una nits" (1974). En aquests films podem trobar humor de l'absurd, situacions grotesques, fantasies eròtiques, trencaments de la línia espai-temporal, animals que parlen, aparicions, miracles i éssers sobrenaturals que contrasten amb un context absolutament realista. El seu ultim film, una adaptació d'una novel·la del Marquès de Sade a la Itàlia dels darrers moments de la IIGM per denunciar la brutalitat del feixisme, "Salo o els 120 dies de Sodoma" (1975), va ser molt polèmica per trencar els límits que el cinema havia imposat a l'erotisme, la pornografia, el sadisme, la provocació i la degradació humana. Pasolini va rebre amenaces per l'estrena d'aquest film i poc després fou assassinat en extranyes circumstàncies.

Marco Ferreri en el rodatge de "Ciao maschio", un film entre el surrealisme i el realisme màgic

Marco Ferreri: després d'abandonar Espanya i tornar a Itàlia on es va moure entre el neorrealisme i la comèdia italiana, als anys 70 evoluciona cap a un estil entre el surrealisme, el kafkià i el realisme màgic amb pel·lícules com "Dillinger ha muerto" (1969), "El semen del hombre" (1970), "L'audiència" (1971), "La gran comilona" (1973), "No tocar a la dona blanca" (1974) "L'última dona" (1976), "Ciao maschio" (1978) o "Ordinaria locura" (1981). En aquests films podem trobar sàtires antiburgeses, anticlericals i contra la burocràcia, una visió crítica del matrimoni i la família patriarcal, una denúncia del masclisme i de la solitud de les persones humanes en la societat del capitalisme consumista.
Fora d'Itàlia també trobam autors emparentats amb aquesta tendència per mitjà de l'humor absurd, la fantasia infantil i les visions oníriques i al·lucinogenes. Cal destacar l'obra cinematogràfica del col·lectiu d'humoristes britànics Monthy Python a films com "Els cavallers de la taula quadrada" (1975), "La vida de Brian" (1979) i, sobretot a "El sentit de la vida" (1982), així com en les que ha dirigit l'exmembre del grup Terry Gilliam, com "Brazil" (1985), "Les aventures del baró Munchausen" (1989), "El rei pescador" (1991) o "12 monos" (1995).
Les obres de directors espanyols com Victor Erice, J. L. Cuerda, Gonzalo Suárez o Julio Medem també mostren trets d'aquesta tendència.

SI NO ES VEUEN AQUESTS VÍDEOS PROVAR AMB EL NAVEGADOR GOOGLECHROME

* Elaborat per Biel Vich Vidal

ACTIVITATS

1. Va existir un moviment de realisme màgic cinematogràfic al mateix nivell que el neorrealisme o la nouvelle vague? Quina relació hi ha entre cinema i realisme màgic?
2. Explica breument en què consisteix el realisme màgic?
3. Quins autors italians presenten trets del realisme màgic? Quin estil havien practicat abans?
4. Quin va ser el primer film amb característiques pròpies del realisme màgic i qui el va dirigir? Quines característiques fan que ho poguem afirmar?
5. Com s'anomena l'estil creat per Fellini? Descriu les característiques del seu cinema.
6. Quines foren les grans obres mestres de Fellini? Quins temes tracten aquests films?
7. Quines característiques del neorrealisme manté Passolini? I quines del realisme màgic? Quins aspectes pretenia criticar, denunciar o defensar Passolini amb aquests recursos en els seus films? 
8. Explica la polèmica provocada pel darrer film de Passolini i la seva extranya mort.
9. Quins elements mesclà Ferreri per crear el seu propi estil? Quins temes plantejà a les seves pel·lícules?
10. Quins altres autors d'altres països tenen característiques del realisme màgic?