9.2. LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA (ANYS 60 I 70)

Fotograma on apareixen Jean Paul Belmondo i Jean Seberg, protagonistes de "Al final de l'escapada", un dels primer films de la nouvelle vague que va ser  dirigit per J. L. Godard

La nouvelle vague, que podríem traduir com "la nova ona", va ser un moviment cinematogràfic revolucionari i d'avantguarda, que no tenia en compte la comercialitat i que prioritzà per sobre de tot l'estètica, la innovació i la creativitat. És a més un dels estils més importants i influents de la història del cinema. 

La revista d'on sorgí la nouvelle vague

Aparició de la nouvelle vague:

Aquesta tendència cinematogràfica va aparèixer a França a finals dels anys 50. En el seu naixement hi van participar un conjunt de cinèfils i crítics cinematogràfics de la prestigiosa revista cahiers du cinèma que van decidir passar de la cinefilia i de la crítica a la pràctica del cinema, assumint el repte de fer evolucionar i renovar el setè art. Va ser la reacció d'aquests crítics a l'avorriment i el fastig que els provocava la decadència cinema clàssic de Hollywood després de 30 anys de producció en cadena segons unes regles i formules inamovibles i repetitives. També cal tenir en compte la seva admiració cap al cinema neorrealista, un estil que en aquells moments ja havia donat el millor de si mateix estava proper a desaparèixer. Cal doncs agafar el relleu dels neorrealistes i rellançant el que ells anomenen cinema d'autor. Creen així un estil lliure que trenca amb totes les normes aplicades fins llavors. Els primers films de la nouvelle vague, "Al final de l'escapada" i "Els quatre-cents cops" es filmaren el 1959.

Característiques de la nouvelle vague:

• Creen el concepte de cinema d'autor: Els directors han de tenir una llibertat creativa total de tal manera que els seus films mostrin la seva visió personal. Només ell pot influir en el procés creatiu i resultat final del film. Com Orson Welles, els directors d'aquest estil solen ser productors, guionistes, muntadors, i de vegades, fins i tot també actors protagonistes dels seus films. No s'accepten les ingerències dels productors o dels estudis en aquest procés creatiu, només aporten el finançament. Ho resumeixen amb l'afirmació "el director és l'estrella!".
• Es considera el cinema com una forma d'autoconeixement, per la qual cosa molts films tenen un caràcter autobiogràfic o referències personals.
• Històries relacionades amb la realitat quotidiana i la intimitat de persones vulgars i anònimes, tractant els problemes de la condició humana, les relacions personals, els sentiments i els dilemes morals en l'ambient social de la postguerra, però sense entrar a valorar les causes de les conductes o dur a terme una tasca de conscienciació, crítica social o denúncia d'injustícies. En molt films podem trobar un cant a la plenitud de la vida, al desig de llibertat i a mantenir sempre l'esperit jove.
• Trencament amb el procés tradicional de planificació del film, en favor d'un elevat grau d'improvització. En iniciar el rodatge només es disposa d'una visió esquematica de la història i dels personatges. El guió es va elaborant a mesura que el film es va rodant.
• Pressuposts molt baixos, equips tècnics molt reduïts, en principi amb actors no professionals o almenys sense estrelles importants, tot i que amb el pas del temps alguns directors començaren a contractar estrelles. És un nou tipus de rodatge molt artesanal, estil reportatge televisiu, amb preses llarges, més lleugeresa i amb la càmera seguint als actors de forma més natural. El temps de rodatge s'intenta reduïr a unes poques setmanes.
• Es fomenten interpretacions més naturals i espontànies, proporcionant als actors els diàlegs de les escenes poc temps abans de rodar-les a fi que no se'ls apremguin del tot. També feien preses amb un guió sense diàlegs (només amb un esquema de l'acció), obligant als actors a improvisar-los.
• Ús de càmeres de formats lleugers i no professionals (8 mm i 16 mm) amb les que podien rodar seqüències càmera a má o sobre l'espatlla, amb l'objectiu de fer possible aquesta visió personal de l'autor descobrint la seva perspectiva per mitjà de la mirada de la càmera, seguint les aportacions d'Orson Welles.
• Ús de nous tipus de pel·lícula fotografica que permetia el rodatge sense il·luminació artificial i en localitzacions naturals, renunciant a les escenografies artificials en estudis. Als interiors usaven també la llum natural per mitjà d'una il·luminació indirecta o rebotada per crear així ambients realistes, amb tècniques recuperades de l'expressionista Murnau.
• No es respecta la sintaxi  bàsica del llenguatge cinematogràfic ni el raccord (continuïtat entre dos plànols successius per garantir el sentit lineal dels continguts). 
• Redescobriment de les possibilitats creadores del muntatge a l'estil Eisenstein, Pudovkin o Welles.

L'obra mestra de Truffaut

Principals directors i pel·lícules de la nouvelle vague:

Jean Luc Godard: el més avantguardista, experimental, innovador, trencador i transgressor de tots els membres d'aquesta tendència. Va ignorar totes les normes del cinema tradicional creant un llenguatge totalment nou, amb fortes influències del d'altres mitjans com el còmic o la publicitat. És l'autor d'una de les grans obres mestres d'aquest moviment: "Al final de l'escapada" (1959). Entre els seus millors films cal destacar "Vivir su vida" (1962), "El menyspreu" (1963), "Banda a part" (1964), "Pierrot, el boig" (1965) i "Alphaville" (1965).

Françoise Truffaut: autor de l'altra gran obra mestra de la nouvelle vague: "Els quatre-cents cops" (1959). Tenia un estil calmat i realista, ple de tocs romàntics, amb preferència per històries dramàtiques i conflictives, amb una tensió controlada però intensa. Va ser el membre d'aquest col·lectiu que va aconseguir un major èxit de públic i popularitat. Altres films importants dirigits per aquests autor foren "Tirau sobre el pianista" (1960), "Jules et Jim" (1961), "La novia vestia de negro" (1967), "El petit salvatge" (1969), "La nit americana" (1973), "El diari intim d'Adele H." (1975) o "El darrer metro" (1980).

La gran obra mestra d'Alain Resnais

Alain Resnais: autor d'un dels primers films d'aquest moviment, "Hiroshima, mon amour" (1959), va crear un estil propi ple d'elegància, bellesa i originalitat. Altres films importants foren "L'any passat a Marienbad" (1961) o "El meu tio d'Amèrica" (1979).
Claude Chabrol: va crear un estil inquietant i ple d'intriga donat que es va especialitzar el la realització de thrillers i de sòrdides intrigues socials. Va ser el més crític, aspre i corrosiu dels membres d'aquesta nova ona del cinema francès amb films com "Una doble vida" (1960), "Campanya per a un assassí" (1966) o "El carnisser" (1970).
Eric Rohmer: va crear un estil que podríem definir com minimalista on s'adora la simplicitat de la vida quotidiana, la vida real de persones senzilles i comuns. Les seves pel·lícules són autèntics fragments de vida, reproduïts amb gran exactitud i verosimilitud. També hi ha un desig de mostrar l'esperit juvenil i el desig de llibertat d'uns protagonistes que solen ser adolescents o adults molt joves. D'ell cal destacar "Mi noche con Maud" (1969), "La rodilla de Clara" (1970), "Paulina a la platja" (1982), "Contes de les 4 estacions"  (tetralogia realitzada entre 1990 i 1998).
Louis Malle:  tot i no ser membre del la nouvell vague, el seu estil comparteix molts aspectes amb les característiques de la nova ona. Amb el film "Ascensor para el cadalso" (1957), es pot dir que es va avançar o va profetitzar la nouvelle vague. La seva gran obra mestra és "El fuego fatuo" (1963), una tragèdia sobre la depressió i el suïcidi. Als finals dels 70 va marxar a Hollywood on va triomfar entre la crítica i el públic amb grans films com"La pequeña" (1978),  "Atlantic City" (1980) o "Vània al carrer 42" (1994).

* Elaborat per Biel Vich Vidal a partir de Javier Matesanz, Petita història del cinema i Wikipedia.org
 

ACTIVITATS

1. On i per part de qui es posa en marxa la nouvelle vague? com es pot traduir aquest concepte? 
2. Per quins motius apareix la nouvelle vague? Quins eren els seus objectius?
3. Explica el concepte de cinema d'autor defensat per aquest moviment. Quina relació hi ha entre director, productor i estudis?
4. Quin tipus de temes desenvolupa la nouvelle vague?
5. Com es trenca amb el procés tradicional de producció i planificació dels films?
6. Quins tipus d'actors i d'interpretacions fomenta la nouvelle vague?
7. Il·luminació i decorats en aquests films.
8. Per quins motius Godard va ser el més experimental i innovador dels membres de la nouvelle vague? Quina és la seva gran obra mestra?
9. Descriu l'estil de Truffaut. Quina és la seva gran obra mestra?
10. Quines característiques defineixen els estils de Chabrol i Rohmer?