5. EL CINEMA CÒMIC DE HOLLYWOOD A L'ÈPOCA MUDA; L'SLAPSTICK

Charly Chaplin, el mestre de l'slapstick, caracteritzat de "Charlot" amb Max Linder, l'actor francès que el va inspirar

Slapstick (traduït de l'anglès com "bufonada" o "pallassada") és un subgènere de la comèdia que es caracteritza per presentar accions exagerades de violència física que no deriven en conseqüències reals de dolor. L'slapstick és un tipus d'humor visual que es basa en el dolor, la farsa, els cops i les bromes per crear un efecte còmic en l'espectador, excedint els límits del sentit comú. Per tant ens trobam davant d'un enfoc de la comèdia que fa ús de bromes exagerades en unes produccions cinematogràfiques, normalment curtmetratges de 15 a 30 minuts de durada, caracteritzades per arguments molt senzills. Es convertí en un dels primers plantejaments del cinema còmic i de l'animació, especialment entre els anys 1900 i 1940. En aquestes pel·lícules ens trobam un humor basat en l'anomenat "gag còmic": a partir d'una imposibilitat física o de personatges especialment travats i malsortats, protagonitzant patinades, caigudes, pèrdues d'equlibri, trompades i xocs, ocurrències inesperades (com per exemple: llançar un pastís a la cara o pegar a un un personatge amb un martell o una paella), persecucions trepidants, etc.  

El terme slapstick es va encunyar als EUA cap al 1910 però aquest estil va nàixer, de fet, a França, amb la primera pel·lícula de ficció realitzada pels germans Lumière "El regador regat" de 1895, on ja podem veure una primitiva escena còmica, que es podria considerar com el primer "gag" mai rodat.

Tot i que ben aviat aparegueren còmics cinematogràfics per tot el planeta, fou a França on el gènere va afermar les basses que el farien popular, amb un actor que s'ha considerat com el primer mestre de l'slapstick davant i darrera la càmera, Max Linder, que va dotar a les seves pel·lícules d'una sofisticació humorística i visual trencadores per al seu temps, a més de crear un personatge ple de matisos, que va influir molt damunt el personatge de "Charlot" creat posteriorment per Charles Chaplin.

Els estudis "Keystone", creats per l'actor, director i productor Mack Senett, que popularitzaren el cinema slapstick

Als Estats Units, l'slapstick va tenir el seu pioner en la figura de l'inventor de les "guerres de tartes", Mack Sennett, actor passat a la direcció i després, a partir del 191,1 a la producció de cinema còmic en massa, aconseguint que el gènere aconseguís ressò universal. La seva productora "Keystone" va ser mítica pel descobriment de figures humorístiques de fama universal com Charles Chaplin o Roscoe "Fatty" Arbuckle. Els films produïts per Mack Sennett destacaven pel seu humor absurd i la velocitat desenfrenada del ritme narratiu: les persecucions embogides, caigudes d'una violència de vertigen, irreverent voluntat satírica, etc.

Chaplin, descobert per Mack Senett

Si Mack Sennett s'havia convertit en el màxim exponent del cinema "de destrucció" (les bregues dels "Keystone Cops" (policies mal sortats), les guerres de tartes, ...), els seus deixebles Harold Lloyd i Charles Chaplin progressaren cap a un cinema de major interès i efectivitat, una línia que progressaria gràcies a les aportacions de Búster Keaton. El cinema còmic i la comèdia s'entrellacen en els films d'aquests actors-directors, situant-los en el cim de l'art cinematogràfic, no sols pels seus propis treballs sinó, també, per l'èxit popular aconseguit a tot el món.

Charles Chaplin va fer famós el seu personatge de "Charlot" gràcies a la caracterització com a vagabund que es convertiria amb el temps en una de les icones més populars del món. Si ja foren importants pel·lícules como "El vagabund" (1915), "L'immigrant" (1917) i "Armas al hombro" (1918), desenvolupà plenament el seu propi estil cinematogràfic —sobre la base d'un to tragicòmic i certa crítica social- a "El noi" (1921), "La quimera de l'or" (1925) o "Temps moderns" (1936).

Harold Lloyd al la famosa seqüència de l'escalada de "L'home mosca"

Harold Lloyd, per la seva banda, després d'un llarg període d'aprenentatge, també va crear un estil pròpi amb el desenvolupament de "gags" i situacions molt divertides en pel·lícules com "El estudiante novato" (1925), "L'home mosca" (1926) i "Llampeg" (1928).

Buster Keaton, que amb Chaplin fou la màxima expressió a nivell artístic del cinema slapstick

Finalment, Buster Keaton, possiblement el cim artístic d'aquest subgènere, es caracterizà por un rostre inexpressiu (el que provocà que se'l conegués com "cara de pal") i haver d'enfrontar-se estoicament amb un món que es rebel·lava a cada instant contra tot el que ell fes. El millor del su treball ho trobam a "La llei de l'hospitalitat" (1923), "Les set ocasions" (1925), "El maquinista de la General" (1927) i "El cameràman" (1928).

*Elaborat i traduït a partir de http://ca.wikipedia.org/wiki/Slapstick, http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm i http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/

1. Quines són les principals característiques de les pel·lícules slapstick?
2. Què és un "gag"?
3. Quin film es considerat la primera pel·lícula slapstick?
4. Quin actor es considerat el pare de l'slapstick? A quin gran actor va inspirar?
5. Quina productora va triomfar amb el cinema slapstick?
6. Quines foren les tres grans estrelles de l'slapstick? Quin tipus de cinema desenvolupà cadascun d'ells?
7. Visualitza el primer vídeo i descriu els principals gags slapstick usats per Harold Lloyd a en aquesta famosa seqüència de L'home mosca (Safety last).
8. Visualitza el segon vídeo i descriu els principals gags slapstick usats per Buster Keaton en aquest film .

4. LA CREACIÓ DEL LLENGUATGE DEL CINEMA

Les primeres pel·lícules eren a nivell tècnic i de gramàtica molt simples. Eren mudes i a banda dels trucs creats per Meliès, es filmaven amb un punt de vista fixe, sense cap tipus d'angulació o moviment de càmera, i a més a més es tractava d'històries narrades de forma absolutament lineal. Els primers films, doncs, semblaven més obres de teatre filmades que no autèntiques obres cinematogràfiques. Calia crear un llenguatge cinematogràfic.

Fotograma del film "Assalt i robatori d'un tren" de Porter

En aquest sentit un primer pas es dona a Gran Bretanya on apareix l'anomenada Escola de Brighton, formada pels fotògrafs Smith, Williamson i Collins, que s'interessen pels temes de persecucions i bèl·lics on aboquen nous recursos tècnics fonamentals per a la gramàtica cinematogràfica: utilitzaren diversos recursos (punts de vista diferents, panoràmiques, sobreimpressions, etc.) per organitzar la història.

Un altre gran pas el dona el director nordamericà Edwin S. Porter quan a la seva obra "Salvament d'un incendi" (1902) va més enllà de l'estructura lineal, intercalant situacions per atreure de manera especial l'atención dels espectadors — utilitza inserits-; és a dir, intercalava un seguit de plans en els que destacava certs detalls de l'ambient, de l'acció dels personatges i amb els que es passava d'un espai a un altre sense cap tipus d'explicació — donant lloc a l'anomenat muntatge paral·lel. El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter també inaugura el cinema de l'Oest desenvolupament amb encara més perfecció aquest recurs. Aquest gènere del western es continuat després pel director T. H. Ince utilitzant també el muntatge simultani. Els espectadors comencen a aprendre un nou llenguatge, el cinematogràfic: aprenen a relacionar les imatges entenent que guarden una relació de continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el muntatge.

El manifest de Canudo, popularitzà el concepte de setè art

Totes aquestes aportacions i el fet que el cine adaptara cada vegada més textos literaris (com els Films d'Art francesos), provocaren que el teóric italià Riccioto Canudo publiqués el 1911 el seu "Manifiest de les Set Arts" en el qual identificava el cinema como el Setè Art, i en el que demanava que els empresaris del cinema assumieren un major compromis artístic, per fer del cinema un fenòmen més enllà de la indústria i del comerç.

"Cabiria" (1914), de Giovanni Pastrone, es va convertir en un gran gran pas endavant en aquest sentit pel seu tractament de la història, dels personatges, de l'espai, de la il·luminació, de l'escenografía (les produccions italianes donaren un impuls a la construcció de decorats corporis). A més a més va donar un pas importantíssim: canviar la càmera de lloc, cercant nous angles des d'on contar la història al mateix temps que es manté la continuïtat de l'acció —en la qual també van de ser fonamentals els ròtuls que s'intercalaven per recollir el diàlegs dels actors-; és el moment en el que es construeix una situació a partir de l'alternança pla-contraplà. "Cabiria" aconseguí doncs combinar comercialitat amb sentit artístic i estètic.

El director D. W. Griffith, fixador del llenguatge cinematogràfic

Però, el pas més rellevant cap a la consolidació d'un llenguatge específic el va oferir el gran director nordamericà David Wark Griffith, el qual va tenir la capacitat d'organitzar totes les aportacions fetes fins a mitjans de la segona dècada del s. XX, per Méliès, l'escla de Brighton, Porter, Ince, els Films d'Art i Pastrone, i concretar-les en dues pel·lícules que han passat a la Història del cinema como les més importants de la narració cinematogràfica primitiva. David W. Griffith va ser doncs el gran fixador del llenguatge cinematogràfic. Les seves innovacions en la manera de narrar una pel.lícula van revolucionar el setè art: En aquestes dues obres mestres, "El naixement d'una nació" (1914) i "Intolerància" (1915), dividia el film en seqüències, mostrava accions en paral·lel, canviava l'emplaçament i l'angle de la càmera, variava els plans, emprava el flash-back o narració d'un fet ja passat. Però, sobretot, Griffith va assumir que el muntatge era l'estri expressiu més important amb què comptava el cinema; que no servia només per ordenar seqüències i plans, sinó també per emocionar l'espectador.

El naixement d'una nació i intolerància, les obres mestres de Griffith que establiren la naturalesa del llenguatge fílmic

*Elaborat i traduït a partir de  http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm i http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/

ACTIVITATS

1. Com eren les primeres pel·lícules a nivell tècnic i de gramàtica?

2. Quina escola va introduïr les primeres bases del llemguatge cinematogràfic? Quines aportacions feu?

3. Explica les principals aportacions de E. S. Porter al llenguatge cinematogràfic; Amb quines pel·lícules ho posà en pràctica?

4. Per quin motiu el cinema també és anomenat "el setè art"?

5. Per quin motiu Griffith es considerat el pare del llenguatge cinematogràfic?

6. Quins foren els primers films on el llenguatge cinematogràfic s'expressà plenament? Per quin motiu una d'aquestes pel·lícules fou molt polèmica?

3. APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA DEL CINEMA

Pathé frerès va ser la primera gran productora cinematogràfica

Films d'Art de la casa Pathé

Com ja vam dir a la introducció el cinema implica la creació d'una gran infraestructura industrial i comercial: fabricació de càmeres, pel·lícules, projectors i equips de so, laboratoris de revelat, estudis de filmació i muntatge, efectes especials, sales de projecció, ... En l'anterior entrada del bloc vam veure com l'Star films de Méliès va suposar un precedent a petita escala d'aquesta organització industrial.

Pel que fa a l'exhibició, les barraques de firer o carpes de circ dels inicis del cinema van donar pas a l'adaptació temporal de teatres de varietats per esdevenir progressivament el que avui en dia anomenam cinemes: sales permanents de projecció, inspirades en els teatres i com aquests provehides d'una càvea inclinada amb còmodes butaques (substituint l'escenari per una pantalla). A aquests cinemes començaven a acudir les classes benestants i no només les populars. Com que les pel·lícules eren mudes un pianista o una orquestra de cambra posaven un fil musical a la projecció.

Per tal de farcir de films aquestes sales estables, es va començar a realitzar pel.lícules més cultes per a aquest públic burgès. A França el projecte es coneixia com a Films d'Art, títols basats en obres literàries on actuaven actors famosos del teatre. Per dur a terme aquest tipus de films, Charles Pathé marca a França l'inici de la industrialització del cinema, creant la companyia Pathé frerès, una gran productora amb estudis propis que treballava a gran escala. Els films produïts per ell assoliren un bon nivell de qualitat gràcies a la direcció de Ferdinand de Zecca, a qui es deu "La Passió" (1902) o "L'assassinat del duc de Guisa" (1904). A la casa Pathé debutà un dels primers grans còmics, Max Linder, que va inspirar a Chaplin.

Logotip actual de la productora Gaumont

A Pathé li apareix un rival, el també francès, Léon Gaumont, que crea la productora (o els estudis) Gaumont qui contracta al director Louis Feuillade, que s'especialitza en el gènere de terror.
Entre els diversos països on el cinema a nivell industrial es va fer realitat més rapidament, Itàlia és un dels capdavanters per mitjà de la productora Itala films, clau en el desenvolupament del cinema com a gran espectacle. Va ser la companyia que es va especialitzar en pel.lícules històriques de gran pressupost com el millor mitjà per atreure el públic. El títol més destacat va ser "Cabiria", dirigit per Giovanni Pastrone el 1913. Grans escenaris i força extres encarnant a romans o a cartaginesos garantien una producció colossal per a l'època. Una concepció del cinema que influirà en els cineastes i productores nordamericanes.

Es pot considerar la italina  "Cabiria", com la primera superproducció cinematogràfica, un model copiat per Hollywood

Però seran els EUA els qui desenvolupin més el cinema com a indústria. Veient que esdevé un gran espectacle popular, que supera les barreres socials i idiomàtiques -en un país d'immigració format per multitud de llengües i ètnies-, el factor negoci entra en acció. Per tal de monopolitzar el mercat cinematogràfic i acabar amb els seus competidors, Edison envia els seus advocats contra els explotadors d'aparells cinematogràfics. Es tracta de la guerra de les patents (1897-1906) que, després d'una època de processos, clausures de sales, confiscació d'aparells i moments de violència, dóna la victòria a Edison.

Això afectà negativament als productors independents, els quals, per fugir de l'inventor-negociant, marxen a l'altra banda del país, a Califòrnia, on funden Hollywood. Aquí aixecaran les grans productores que faran la història del cinema nordamericà: Universal, Paramount, Columbia, Metro Goldwyn Mayer, Warner bros., Twenty Century Fox, RKO, United Artists, ... En molt poc temps Hollywood esdevindrà La Meca del cine.

Hollywood Sunset, on trobam les mansions de les grans estrelles del cinema mundial

El cinema americà apostà des del principi més pel benefici material que per l'estètica o la poesia visual. Hollywood, havia esdevingut en poc de temps el centre industrial cinematogràfic més pròsper dels EUA i de tot el món. Grans empreses s'hi reuniren aixecant els seus estudis on, a més de filmar-se les pel.lícules, es crea el concepte de les "estrelles" per a interpretar-les: actors de gran popularitat. Un hàbil sistema de publicitat crea una atmosfera de llegenda al voltant dels ídols del públic; els actors i les actrius esdevenen mites. Es el cas de Lilian Gish, John Barrymore, Lon Chaney, Gloria Swanson, John Gilbert, Douglas Fairbanks, Mary Pickford, Mae West o Rodolfo Valentino. Es tracta de l'Star system, sistema de producció basat en la popularitat dels actors per mitjà de la qual aconseguir més beneficis.

 *Elaborat i traduït a partir de  http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm i http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/

ACTIVITATS

1. Qui pot ser considerat el pare de la indústria cinematogràfica? Per quins motius?

2. On i com va aparèixer la indústria cinematogràfica?

3. Quines foren les primeres productores i quin tipus de cinema feien?

4. Quina importància va tenir la productora Itala films?

5. Explica per quin motiu la indústria del cinema als EUA es va establir a Hollywood.

6. Explica les principals característiques del cinema de Hollywood i la seva relació amb l'star system 

2. MÉLIÈS: EL PRIMER CINEASTA

Georges Méliès i el fotograma més famós de les seves pel·lícules

Georges Méliès era un màgic molt popular del París de finals del segle XIX que es trobava entre el públic de la primera projecció dels Lumière. Méliès, que va quedar fascinat amb el nou invent, va intuir les grans possibilitats que oferia a nivell de trucatges i va decidir adquirir un cinematògraf per mirar d'aprofitar-lo per enriquir els seus espectacles de màgia i il·lusionisme.

Experimentant amb el cinematògraf Méliès es va adonar de les possibilitats del cinema a nivell de narració d'històries i es va convertir en el primer creador cinematogràfic, és a dir, el primer cineasta. Amb les seves pel·lícules Méliès va crear el cinema de ficció, superant l'avorriment del públic davant dels intrascendents documentals dels Lumière i convertint el cinema en un gran negoci. Es pot dir, doncs, que Méliès, va salvar el cinema d'acabar com un invent més entre tants d'altres oblidats en aquells temps. 

Méliès va fer realitat els somnis i les fantasies dels espectadors, projectant-los a la gran pantalla. Per fi, la fantasia més esbojarrada es feia realitat gràcies als seus films. I no només va ser el primer inventor de ficcions. És, a més, el creador de gèneres com els de la ciència-ficció i el fantàstic, per mitjà de pel·lícules com "Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de l'impossible" (1904).

Una de les aportacions més grans de Méliès al cinema és la invenció dels trucatges: fer desaparèixer coses o fer-les aparèixer de nou, la sobrimpressió d'una imatge sobre una altra, les dobles exposicions, l'ús de maquetes, la càmera-ràpida i la càmera-lenta, etc. ës pot dir també que és el primer creador d'efectes especials.

Méliès va produir i dirigir nombrosos films amb un èxit espectacular que el feren ric i famós a tot el món. Va crea la primera productora, a la qual va anomenar Star film, creant un model de negoci i d'organització industrial per al setè art. 

* Elaborat a partir de Petita història del cinema, JAVIER MATESANZ, Lleonard Muntaner Editor, p.21 i  http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm

ACTIVITATS

1. Per quin motiu es considera a Méliès com el primer cineasta?

2. Quines aportacions va fer al cinema a nivell artístic? Quins gèneres va desenvolupar?

3. Quines aportacions va fer a nivell comercial i industrial?

4. Visiona la pel·lícula "Viatge a la lluna" i fes-ne un comentari.

5. Cerca a youtube una altra pel·lícula de Méliès i explica'n l'argument.