8. EL CINEMA DE SÈRIE B I DE SÈRIE Z

Planeta prohibit, un clàssic de la ciència-ficció i dels film de sèrie B, amb el personatge de Robby el Robot

El concepte de cinema de sèrie B apareix als anys 30. Originalment es tractava d'un cinema comercial de baix pressupost, amb actors joves i desconeguts i poques pretensions artístiques produït pels grans estudis. L'objectiu era produir pel·lícules barates que no es publicitaven perquè s'exhibien juntament amb un film d'alt pressupost (de sèrie A) amb autèntiques estrelles a les sessions dobles que s'estilaven als cinemes dels anys 30 i 40. La majoria d'aquests films eren westerns, de terror o ciència ficció. Aquest tipus de cinema no te gaire interès per a la història del cinema, tot i que alguns actors i directors importants debutaren a la sèrie B.

El Corb, obra mestra de Roger Corman

A partir de mitjans dels anys 50 el concepte de sèrie B canvia. Amb ell ens referim a films comercials nordamericans i britànics de petites productores, caracteritzats pel baix pressupost, temàtiques relacionades amb el terror, la ciència-ficció, la fantasia o l'acció, i amb una manca total i absoluta d'ambicions artístiques, o també, amb un bon nivell estètic a base de molta originalitat, innovació, artesania i enginy creatiu per superar la manca de doblers, que trencaven moltes de les normes del cinema clàssic però sense caure en la manca de comercialitat del cinema d'avantguarda, d'art i assaig o independent. Els anys 50 i 60 van ser l'època d'or d'aquest tipus de cinema. Molts films de sèrie B avui són films de culte adorats tant pels freakys com per autèntics cinèfils.

Per altre banda el subgènere del cinema de sèrie Z fa referència a pel·lícules amb uns pressuposts encara més miserables que els de la sèrie B i una qualitat tècnica i artística de realització pèssimes, de tal manera que ens trobam davant les pitjors pel·lícules de la història del cinema. Als EUA hi ha clubs de fans que visualitzen aquests films per criticar-los i burlar-se de les seves escandaloses errades tècniques, històries impossibles, pobres diàlegs i patètiques interpretacions.

Les principals característiques del cinema de sèrie B dels anys 50 i 60 són aquestes: 

• Petites productores o estudis independents com American International Pictures (EUA) o Hammer Productions (Gran Bretanya).
• Pressuposts molt baixos en relació al d'un film d'una gran productora.
• Actors desconeguts, primers papers de futures estrelles (com Leslie Nilsen, Jack Nicholson, Denis Hoper o Peter Fonda) o antigues estrelles en baixa forma o hores baixes (Vincent Price, Ray Milland, Peter Lorre, Bela Lugosi, Boris Karloff). També hi va haver estrelles genuines d'aquest tipus de cinema com Christopher Lee i Peter Cushing.
• Directors desconeguts, especialistes en la sèrie B (com Roger Corman o George A. Romero) o primers films de futurs directors-estrella (com Don Siegel)
• Temàtiques relacionades amb el terror, el misteri, l'intriga, la ciència-ficció, la fantasia o l'acció. Sovint afageixen uns tocs d'erotisme o d'humor a aquests gèneres. Els spaghetti westerns també es podien inclore dins aquest estil tot i ser produccions italo-espanyoles.
• Efectes especials molt pobres i artesanals, tot i que en alguns films realment efectius.
• Un estil comercial, però amb molta més llibertat creativa que al cinema de les grans productores. Això fa que moltes produccions de la sèrie B siguin experimentals i innovadores perquè trenquen amb moltes de les rígides normes del cinema clàssic, com els finals feliços, el triomf dels herois o la moral puritana.

La invasió dels lladres de cossos, un dels films de sèrie B de més qualitat i que va permetre  potenciar la carrera del seu director, Don Siegel

Els principals directors de la sèrie B  foren:

Roger Corman: és el director més conegut i valorat per la crítica de la sèrie B. Als anys 50 i 60 va destacar per la seva capacitat per rodar pel·lícules econòmicament rentables, tècnica i artísticament molt dignes, amb pressuposts bàixissims i rodades en un temps rècord. Va destacar per ser el descobridor de futures grans estrelles de Hollywood com Jack Nicholson, Peter Fonda, Denis Hopper, Bruce Dern o Robert De Niro, als quals va  donar els seus primers papers. També va convertir en estrelles de la sèrie B a actors que les carreres dels quals s'havien estancat o decaigut al cinema clàssic com Vincent Price o Ray Millard. Finalment va contractar com a ajudants de direcció i/o va produir els primers films de futurs grans directors com Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Peter Bogdanovich, Ron Howard, James Cameron o Jonathan Demme. 

Entre les seves pel·lícules destaquen les adaptacions, en estil de terror gòtic, d'un gran nombre de relats de l'escriptor Edgar Allan Poe protagonitzades pel seu actor preferit, Vincent Price, com "La caiguda de la casa Usher" (1960), "El pou i el pèndul" (1961), "L'enterrament prematur" (1961), "El corb" (1963), "La màscara de la mort roja" (1964) o "Ligeia" (1964). També cal destacar films com "L'emissari d'un altre món" on mescla vampirisme i extraterrestres, "La tenda dels horrors" on mescla el terror i l'humor amb una estètica totalment freaky o la innovadora pel·lícula de ciència-ficció "L'home de raigs-x als ulls" .

L'obra mestra de George A. Romero

George A. Romero: es tracta del director que va popularitzar les pel·lícules de zombis a partir de la seva gran obra mestra "La nit dels morts vivents" (1968). També ha dirigit altres interessants films de terror, molts d'ells de temàtica zombi com "Zombi: el retorn dels morts vivents" (1978), "Creepshow" (1982), "El dia dels morts vivents" (1985) o "La terra dels morts vivents" (2005).

Don Siegel: va triomfar  amb una de les millors obres de la sèrie B, la seva gran pel·lícula "La invasió dels lladres de cossos" (1956), la qual cosa li va permetre passar-se a les grans productores amb les que aconseguí grans èxits comercials foren amb seves col·laboracions amb l'actor Clint Eastwood.
Terence Fisher: director estrella de la productora britànica Hammer, es va especialitzar en la realització de pel·lícules de terror gòtic normalment protagonitzades per Christopher Lee i Peter Cushing, com "La maledicció de Frankenstein" (1957), "Dràcula" (1958), "El perro de Baskerville" (1958), "La mòmia" (1959), "La maledicció de l'home llop" (1960), "El fantasma de l'opera" (1962), "Dràcula, príncep de les tenebres" (1966), "El cervell de Frankenstein" (1969). 

Val Guest: director britànic de la Hammer conegut per ser l'autor de la saga de films de ciència-ficció del Doctor Quatermass (1955 i 1957) i altres pel·lícules de terror com "L'abominable home de les neus" (1957).

Els films de terror de la productora Hammer van tenir un gran èxit de públic als anys 50 i 60

Ed Wood: és el més popular dels directors de la sèrie Z. rodava a una velocitat de vertigen amb pressuposts ridículs (sempre inferiors a 6000 $). Destaca per l'absurd de les històries, els patètics guions, les penoses interpretacions, els lamentables efectes especials, els forats i les errades de posada en escena ... Està unànimement considerat com el pitjor director de la història del cinema. El seu film "Pla 9 des de l'espai" (1959) està considerada com la pitjor pel·lícula de tots els temps. Entre les seves obres destaquen les patètiques i lamentables "Glen o Glenda" (1953) o "La novia del monstruo" (1955). 

Cartell promocional de la pitjor pe·lícula de tots els temps i emblema de la sèrie Z

Entre les pel·lícules de directors desconeguts també podem trobar alguns grans clàssics de la sèrie B:

L'increible home menguant, un dels films més originals de la sèrie B

• "L'increible home menguant" (1957): un film de Jack Arnold on un home afectat per un núvol radioactiu comença a decreixer fins a tenir només uns pocs centimetres, i ha de sobreviure i adaptar-se a un món que de cop i volta s'omple de perills per un humà tan minúscul.
• "Planeta Prohibit" (1957): dirigida per Fred M. Wilcox mescla el terror, el misteri i la ciència-ficció en un viatge a un planeta on es comencen a produir un seguit de misteriosos assassinats dels que un robot, Robby, és el principal sospitós.
• "La cosa" (1951): dirigida per Christian Nyby també mescla la ciència ficció i el terror quan un grup d'exploradors descobreixen un extraterrestre congelat i quan el descongelen per estudiar-lo comença a assassinar-los.
• "El ataque de la mujer de 50 pies" (1958): dirigida per Nathan Juran, explica com una mestressa de casa es troba amb uns extraterrestres que la fan créixer fins a una alçada de 15 metres.
• "El pueblo de los malditos" (1960): film de sèrie B britànic dirigit per Wolf Rilla on s'explica com tots els habitants d'un poble anglès queden inconscients durant unes hores. Poc després es descobreix com totes les dones del poble han quedat embarassades. Totes elles pareixen el mateix dia una colla de nins dotats d'estranyes habilitats.
• "Godzilla, king of the monsters" (1955-56): remuntatge d'una productora nordamericana d'un film japonès que inicià la llarga sèrie de films sobre aquest monstre. 

*Elaborat per Biel Vich Vidal

ACTIVITATS