5. EL CINEMA CÒMIC DE HOLLYWOOD A L'ÈPOCA MUDA; L'SLAPSTICK

Charly Chaplin, el mestre de l'slapstick, caracteritzat de "Charlot" amb Max Linder, l'actor francès que el va inspirar

Slapstick (traduït de l'anglès com "bufonada" o "pallassada") és un subgènere de la comèdia que es caracteritza per presentar accions exagerades de violència física que no deriven en conseqüències reals de dolor. L'slapstick és un tipus d'humor visual que es basa en el dolor, la farsa, els cops i les bromes per crear un efecte còmic en l'espectador, excedint els límits del sentit comú. Per tant ens trobam davant d'un enfoc de la comèdia que fa ús de bromes exagerades en unes produccions cinematogràfiques, normalment curtmetratges de 15 a 30 minuts de durada, caracteritzades per arguments molt senzills. Es convertí en un dels primers plantejaments del cinema còmic i de l'animació, especialment entre els anys 1900 i 1940. En aquestes pel·lícules ens trobam un humor basat en l'anomenat "gag còmic": a partir d'una imposibilitat física o de personatges especialment travats i malsortats, protagonitzant patinades, caigudes, pèrdues d'equlibri, trompades i xocs, ocurrències inesperades (com per exemple: llançar un pastís a la cara o pegar a un un personatge amb un martell o una paella), persecucions trepidants, etc.  

El terme slapstick es va encunyar als EUA cap al 1910 però aquest estil va nàixer, de fet, a França, amb la primera pel·lícula de ficció realitzada pels germans Lumière "El regador regat" de 1895, on ja podem veure una primitiva escena còmica, que es podria considerar com el primer "gag" mai rodat.

Tot i que ben aviat aparegueren còmics cinematogràfics per tot el planeta, fou a França on el gènere va afermar les basses que el farien popular, amb un actor que s'ha considerat com el primer mestre de l'slapstick davant i darrera la càmera, Max Linder, que va dotar a les seves pel·lícules d'una sofisticació humorística i visual trencadores per al seu temps, a més de crear un personatge ple de matisos, que va influir molt damunt el personatge de "Charlot" creat posteriorment per Charles Chaplin.

Els estudis "Keystone", creats per l'actor, director i productor Mack Senett, que popularitzaren el cinema slapstick

Als Estats Units, l'slapstick va tenir el seu pioner en la figura de l'inventor de les "guerres de tartes", Mack Sennett, actor passat a la direcció i després, a partir del 191,1 a la producció de cinema còmic en massa, aconseguint que el gènere aconseguís ressò universal. La seva productora "Keystone" va ser mítica pel descobriment de figures humorístiques de fama universal com Charles Chaplin o Roscoe "Fatty" Arbuckle. Els films produïts per Mack Sennett destacaven pel seu humor absurd i la velocitat desenfrenada del ritme narratiu: les persecucions embogides, caigudes d'una violència de vertigen, irreverent voluntat satírica, etc.

Chaplin, descobert per Mack Senett

Si Mack Sennett s'havia convertit en el màxim exponent del cinema "de destrucció" (les bregues dels "Keystone Cops" (policies mal sortats), les guerres de tartes, ...), els seus deixebles Harold Lloyd i Charles Chaplin progressaren cap a un cinema de major interès i efectivitat, una línia que progressaria gràcies a les aportacions de Búster Keaton. El cinema còmic i la comèdia s'entrellacen en els films d'aquests actors-directors, situant-los en el cim de l'art cinematogràfic, no sols pels seus propis treballs sinó, també, per l'èxit popular aconseguit a tot el món.

Charles Chaplin va fer famós el seu personatge de "Charlot" gràcies a la caracterització com a vagabund que es convertiria amb el temps en una de les icones més populars del món. Si ja foren importants pel·lícules como "El vagabund" (1915), "L'immigrant" (1917) i "Armas al hombro" (1918), desenvolupà plenament el seu propi estil cinematogràfic —sobre la base d'un to tragicòmic i certa crítica social- a "El noi" (1921), "La quimera de l'or" (1925) o "Temps moderns" (1936).

Harold Lloyd al la famosa seqüència de l'escalada de "L'home mosca"

Harold Lloyd, per la seva banda, després d'un llarg període d'aprenentatge, també va crear un estil pròpi amb el desenvolupament de "gags" i situacions molt divertides en pel·lícules com "El estudiante novato" (1925), "L'home mosca" (1926) i "Llampeg" (1928).

Buster Keaton, que amb Chaplin fou la màxima expressió a nivell artístic del cinema slapstick

Finalment, Buster Keaton, possiblement el cim artístic d'aquest subgènere, es caracterizà por un rostre inexpressiu (el que provocà que se'l conegués com "cara de pal") i haver d'enfrontar-se estoicament amb un món que es rebel·lava a cada instant contra tot el que ell fes. El millor del su treball ho trobam a "La llei de l'hospitalitat" (1923), "Les set ocasions" (1925), "El maquinista de la General" (1927) i "El cameràman" (1928).

*Elaborat i traduït a partir de http://ca.wikipedia.org/wiki/Slapstick, http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm i http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/

1. Quines són les principals característiques de les pel·lícules slapstick?
2. Què és un "gag"?
3. Quin film es considerat la primera pel·lícula slapstick?
4. Quin actor es considerat el pare de l'slapstick? A quin gran actor va inspirar?
5. Quina productora va triomfar amb el cinema slapstick?
6. Quines foren les tres grans estrelles de l'slapstick? Quin tipus de cinema desenvolupà cadascun d'ells?
7. Visualitza el primer vídeo i descriu els principals gags slapstick usats per Harold Lloyd a en aquesta famosa seqüència de L'home mosca (Safety last).
8. Visualitza el segon vídeo i descriu els principals gags slapstick usats per Buster Keaton en aquest film .