3. APARICIÓ DE LA INDÚSTRIA DEL CINEMA

Pathé frerès va ser la primera gran productora cinematogràfica

Films d'Art de la casa Pathé

Com ja vam dir a la introducció el cinema implica la creació d'una gran infraestructura industrial i comercial: fabricació de càmeres, pel·lícules, projectors i equips de so, laboratoris de revelat, estudis de filmació i muntatge, efectes especials, sales de projecció, ... En l'anterior entrada del bloc vam veure com l'Star films de Méliès va suposar un precedent a petita escala d'aquesta organització industrial.

Pel que fa a l'exhibició, les barraques de firer o carpes de circ dels inicis del cinema van donar pas a l'adaptació temporal de teatres de varietats per esdevenir progressivament el que avui en dia anomenam cinemes: sales permanents de projecció, inspirades en els teatres i com aquests provehides d'una càvea inclinada amb còmodes butaques (substituint l'escenari per una pantalla). A aquests cinemes començaven a acudir les classes benestants i no només les populars. Com que les pel·lícules eren mudes un pianista o una orquestra de cambra posaven un fil musical a la projecció.

Per tal de farcir de films aquestes sales estables, es va començar a realitzar pel.lícules més cultes per a aquest públic burgès. A França el projecte es coneixia com a Films d'Art, títols basats en obres literàries on actuaven actors famosos del teatre. Per dur a terme aquest tipus de films, Charles Pathé marca a França l'inici de la industrialització del cinema, creant la companyia Pathé frerès, una gran productora amb estudis propis que treballava a gran escala. Els films produïts per ell assoliren un bon nivell de qualitat gràcies a la direcció de Ferdinand de Zecca, a qui es deu "La Passió" (1902) o "L'assassinat del duc de Guisa" (1904). A la casa Pathé debutà un dels primers grans còmics, Max Linder, que va inspirar a Chaplin.

Logotip actual de la productora Gaumont

A Pathé li apareix un rival, el també francès, Léon Gaumont, que crea la productora (o els estudis) Gaumont qui contracta al director Louis Feuillade, que s'especialitza en el gènere de terror.
Entre els diversos països on el cinema a nivell industrial es va fer realitat més rapidament, Itàlia és un dels capdavanters per mitjà de la productora Itala films, clau en el desenvolupament del cinema com a gran espectacle. Va ser la companyia que es va especialitzar en pel.lícules històriques de gran pressupost com el millor mitjà per atreure el públic. El títol més destacat va ser "Cabiria", dirigit per Giovanni Pastrone el 1913. Grans escenaris i força extres encarnant a romans o a cartaginesos garantien una producció colossal per a l'època. Una concepció del cinema que influirà en els cineastes i productores nordamericanes.

Es pot considerar la italina  "Cabiria", com la primera superproducció cinematogràfica, un model copiat per Hollywood

Però seran els EUA els qui desenvolupin més el cinema com a indústria. Veient que esdevé un gran espectacle popular, que supera les barreres socials i idiomàtiques -en un país d'immigració format per multitud de llengües i ètnies-, el factor negoci entra en acció. Per tal de monopolitzar el mercat cinematogràfic i acabar amb els seus competidors, Edison envia els seus advocats contra els explotadors d'aparells cinematogràfics. Es tracta de la guerra de les patents (1897-1906) que, després d'una època de processos, clausures de sales, confiscació d'aparells i moments de violència, dóna la victòria a Edison.

Això afectà negativament als productors independents, els quals, per fugir de l'inventor-negociant, marxen a l'altra banda del país, a Califòrnia, on funden Hollywood. Aquí aixecaran les grans productores que faran la història del cinema nordamericà: Universal, Paramount, Columbia, Metro Goldwyn Mayer, Warner bros., Twenty Century Fox, RKO, United Artists, ... En molt poc temps Hollywood esdevindrà La Meca del cine.

Hollywood Sunset, on trobam les mansions de les grans estrelles del cinema mundial

El cinema americà apostà des del principi més pel benefici material que per l'estètica o la poesia visual. Hollywood, havia esdevingut en poc de temps el centre industrial cinematogràfic més pròsper dels EUA i de tot el món. Grans empreses s'hi reuniren aixecant els seus estudis on, a més de filmar-se les pel.lícules, es crea el concepte de les "estrelles" per a interpretar-les: actors de gran popularitat. Un hàbil sistema de publicitat crea una atmosfera de llegenda al voltant dels ídols del públic; els actors i les actrius esdevenen mites. Es el cas de Lilian Gish, John Barrymore, Lon Chaney, Gloria Swanson, John Gilbert, Douglas Fairbanks, Mary Pickford, Mae West o Rodolfo Valentino. Es tracta de l'Star system, sistema de producció basat en la popularitat dels actors per mitjà de la qual aconseguir més beneficis.

 *Elaborat i traduït a partir de  http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm i http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/

ACTIVITATS

1. Qui pot ser considerat el pare de la indústria cinematogràfica? Per quins motius?

2. On i com va aparèixer la indústria cinematogràfica?

3. Quines foren les primeres productores i quin tipus de cinema feien?

4. Quina importància va tenir la productora Itala films?

5. Explica per quin motiu la indústria del cinema als EUA es va establir a Hollywood.

6. Explica les principals característiques del cinema de Hollywood i la seva relació amb l'star system