Les primeres pel·lícules eren a nivell tècnic i de gramàtica molt simples. Eren mudes i a banda dels trucs creats per Meliès, es filmaven amb un punt de vista fixe, sense cap tipus d'angulació o moviment de càmera, i a més a més es tractava d'històries narrades de forma absolutament lineal. Els primers films, doncs, semblaven més obres de teatre filmades que no autèntiques obres cinematogràfiques. Calia crear un llenguatge cinematogràfic.
 |
| Fotograma del film "Assalt i robatori d'un tren" de Porter |
Un altre gran pas el dona el director nordamericà Edwin S. Porter quan a la seva obra "Salvament d'un
incendi" (1902) va més enllà de l'estructura lineal, intercalant situacions per atreure de manera especial
l'atención dels espectadors — utilitza inserits-; és a dir, intercalava un
seguit de plans en els que destacava certs detalls de l'ambient, de
l'acció dels personatges i amb els que es passava d'un espai a
un altre sense cap tipus d'explicació — donant lloc a l'anomenat muntatge paral·lel. El 1903, amb la cinta
"Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter també inaugura el
cinema de l'Oest desenvolupament amb encara més perfecció aquest recurs. Aquest gènere del western es continuat després
pel director T. H. Ince utilitzant també el muntatge simultani. Els espectadors
comencen a aprendre un nou llenguatge, el cinematogràfic: aprenen a
relacionar les imatges entenent que guarden una relació de
continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el muntatge.
Totes aquestes aportacions i el fet que el cine adaptara cada vegada més textos literaris (com els Films d'Art francesos), provocaren que el teóric italià Riccioto Canudo publiqués el 1911 el seu "Manifiest de les Set Arts" en el
qual identificava el cinema como el Setè Art, i en el que demanava que
els empresaris del cinema assumieren un major compromis artístic, per fer del cinema un fenòmen més enllà de la indústria i del comerç.
 |
| El manifest de Canudo, popularitzà el concepte de setè art |
"Cabiria" (1914), de Giovanni Pastrone, es va convertir en un gran
gran pas endavant en aquest sentit pel seu
tractament de la història, dels personatges, de l'espai, de la
il·luminació, de l'escenografía (les produccions italianes donaren
un impuls a la construcció de decorats corporis). A més a més va donar un pas importantíssim: canviar la càmera de
lloc, cercant nous angles des d'on contar la història al
mateix temps que es manté la continuïtat de l'acció —en la qual també van de ser fonamentals els ròtuls que s'intercalaven per recollir el
diàlegs dels actors-; és el moment en el que es construeix una
situació a partir de l'alternança pla-contraplà. "Cabiria" aconseguí doncs combinar comercialitat amb sentit artístic i estètic.
 |
| El director D. W. Griffith, fixador del llenguatge cinematogràfic |
 |
| El naixement d'una nació i intolerància, les obres mestres de Griffith que establiren la naturalesa del llenguatge fílmic |
*Elaborat i traduït a partir de http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm i http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/
ACTIVITATS
1. Com eren les primeres pel·lícules a nivell tècnic i de gramàtica?
2. Quina escola va introduïr les primeres bases del llemguatge cinematogràfic? Quines aportacions feu?
3. Explica les principals aportacions de E. S. Porter al llenguatge cinematogràfic; Amb quines pel·lícules ho posà en pràctica?
4. Per quin motiu el cinema també és anomenat "el setè art"?
5. Per quin motiu Griffith es considerat el pare del llenguatge cinematogràfic?
6. Quins foren els primers films on el llenguatge cinematogràfic s'expressà plenament? Per quin motiu una d'aquestes pel·lícules fou molt polèmica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada