L'Expressionisme alemany va ser una avantguarda artística que va destacar en àmbits com la pintura, la música o el cinema i que pretenia expressar l'horror i la humiliació d'Alemanya després de la seva participació i derrota en la I Guerra Mundial. Aquesta guerra va significar el sacrifici inútil de milions de joves alemanys morts, mutilats o mentalment trastornats després del seu pas pels camps de batalla, així com la comissió de tot tipus de barbaritats com els atacs amb armes químiques, els bombardeigs de poblacions civils o hospitals i l'enfonsament de vaixells mercants o de passatgers amb submarins. La derrota va tenir unes conseqüències terribles per Alemanya. Al tractat de pau de Versalles (considerat pels alemanys com una cruel humiliació, una venjança dels vencedors i un càstig desproporcionat) Alemanya fou considerada com l'única responsable de l'inici del conflicte i castigada a `cedir el seu imperi colonial i a pagar unes gegantines indemnitzacions per les morts, mutilacions i destrosses materials causades pel seu exèrcit. Això va sumir Alemanya en una gravissima crisi econòmica que va enfonsar a la major part de la població en una pobresa i una misèria fins llavors desconeguda en aquest país. Per si no n'hi hagués prou els alemanys foren humiliats amb la perdua de territoris i la reducció al mínim del seu exèrcit. Tot plegat va provocar un ambient de crisi moral, caracteritzat per l'horror, el pessimisme, l'humiliació, la ràbia, la impotència, el desconcert i la desorientació. En aquest ambient apareixen per un costat el moviment expressionista i per l'altre el nazisme.
 |
| El crit, d'Edvar Munch, un exemple de pintura expressionista |
Característiques generals de l'expressionisme
L'expressionisme amb caràcter general sol ser entès com un estil artístic caracteritzat per la deformació
de la realitat per a expressar-se de forma més subjectiva, donant primacia a l'expressió dels sentiments més
que a la descripció objectiva de la realitat.
L'expressionisme alemany, amb els seus colors violents, la seva temàtica de
soledat i de misèria, pretenia reflectir l'amargor que va
envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat
alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un
desig de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació i
de renovar els llenguatges artístics. Per aquest motiu defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme,
l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida –allò morbós, demoníac,
sexual, fantàstic i pervertit–. Intentà reflectir una visió
subjectiva, per mitjà d'una deformació emocional de la realitat, a través del
caràcter expressiu dels mitjans plàstics, obrint els sentits al món
interior. Com a reflex de les circumstàncies històriques en que es
va desenvolupar, l'expressionisme mostrà el pessimisme i l'angoixa existencial de l'individu, que a la societat
moderna, industrialitzada, es veu alienat, aïllat. Així, mitjançant
la distorsió de la realitat pretenien impactar a l'espectador,
arribar al seu costat més emotiu. Posteriorment molts artistes expressionistes evolucionaren cap a la
"nova objectivitat", una nova avantguarda més realista, tot i que manté una certa distorsió o caricaturització de la realitat, però amb unes intencions de crítica social i política similars a les del realisme socialista soviètic.
 |
| Logotip de la productora UFA |
El cinema expressionista alemany
El cinema expressionista alemany va lligat a l'aparició de la productora europea més important de l'època d'entreguerres, la UFA de Berlín. Es tractava d'uns estudis econòmicament molt potents i que van produir des de pel·lícules comercials en la línia del cinema americà, com les d'Ernest Lubitch (que als anys 30 i 40 triomfà a Hollywood) fins a produccions més avantguardistes com el cinema abstracte de Ruttmann, o les dels estils expressionista i de la "nova objectivitat". Cal tenir en compte que amb el procés d'hiperinflacció dels anys 20 i la impressionant devaluació del valor del marc, la moneda alemanya, exportar pel·lícules alemanyes a l'exterior resultava extraordinàriament rentable i produïa uns beneficis incommensurables. La UFA era la única productora mundial capaç de competir amb les de Hollywood en igualtat de condicions.
Les principals característiques de l'expressionisme a nivell cinematogràfic coincideixen amb el desig de la resta d'artistes d'expressar aquest ambient deprimit i pessimista de l'Alemanya d'entreguerres (1918-1939). Els mitjans que utilitzaren els directors dels films expressionistes per distorsionar la realitat i transmetre l'ambient angoixant del seu temps foren:
 |
| Una de les característiques més clares del cinema expressionista: l'ús de la il·luminació per projectar ombres inquietants |
- Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrasts, sovint gairebé violents, entre els espais de llum i d'ombra en la il·luminació d'escenaris i personatges, amb rodatges foscs, sempre a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors.
 |
| Els decorats truculents i claustrofòbics, estan plens d'angles, asimetries, perspectives impossibles i altres distorsions |
- Decorats sòrdids i truculents, dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.
 |
| Els actors de l'expressionisme gesticulaven amb gran exageració per expressar-se emocionalment |
- Interpretacions afectades d'una extrema expressivitat amb actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.
 |
| El maquillatge dels actors del cinema expressionista va inspirar l'estètica de les tribus urbanes gòtica i emo |
- Maquillatges exagerats, amb una estètica que actualment consideraríem gòtica o sinistra, i usada per simular tot tipus de deformacions corporals.
 |
| Les sinistres disfresses i les deformacions físiques de Nosferatu, una altra característica expressionista |
- Un vestuari obscur i marcat per les sinistres disfresses.
 |
| Desenvoluparen gèneres com la fantasia i el terror inspirant-se en llegendes de l'Europa de l'Est com la del Golem |
- Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.
 |
| Cartell del primer film expressionista |
El film que va inaugurar l'estil expressionista va ser
"El gabinet del doctor Caligari" (1919), obra de Robert Wiene caracteritzada per la distorsió de la realitat tant pel vestuari i maquillatge dels personatges, com per l'ús de picats, contrapicats i extranyes angulacions de càmera, i sobretot per l'agressiu disseny de decorats (plens d'angles, asimetries, perspectives impossibles, ...).
Un altre autor important va ser Paul Wegener, codirector del film "El Golem" (1920), pel·lícula on es mescla el gènere fantàstic i el terror, inspirada en una llegenda de la comunitat jueva de l'àrea germànica on un rabí jueu dona vida a una monstruosa estàtua de fang de 2 metres d'alçada per defensar el call jueu de Praga d'un atac antisemita.
F. W. Murnau és possiblement un dels més grans dels directors expressionistes. Destaca pel seu gran film de terror
"Nosferatu, el vampir" (1922), considerada una de les grans obres mestres d'aquest estil. Es tracta d'una adaptació de la novel·la gòtica
"El comte Dràcula", que destaca per la seva il·luminació tenebrista, els maquillatges, les disfresses i deformacions dels personatges. Murnau també va dirigir altres grans pel·lícules com
"L'últim" (1924) o
"Faust" (1926)
. El 1927 va marxar a Hollywood, fitxat per la
20th Century Fox, on va triomfar amb la pel·lícula
"Sunrise" que va guanyar el primer premi Oscar a la millor pel·lícula i millor direcció. Però va morir en un accident aeri pocs anys després.
 |
| Fotograma de Nosferatu,de Murnau, en una de les seqüències més inquietants, on només apareix l'ombra del vampir |
 |
| A Metropolis Fritz Lang va crear dos personatges prototípics del cinema de ciència ficció: el científic boig i l'androide |
 |
| Imatge del rodatge de Metropolis, amb els seus decorats |
Fritz Lang (i la seva dona Thea von Harbou, guionista de molts dels seus films) és l'atre director expressionista més important, tot i que moltes de les seves pel·lícules es troben a mig camí entre l'expressionisme i la nova objectivitat. Destaca per la seva gran obra mestra, la mítica pel·lícula de gènere futurista
"Metropolis" (1927). Aquesta pel·lícula destaca pels seus clarobscurs, els seus decorats premonitoris de les megalopolis del segle XXI, els efectes especials o la creació d'estereotips del cinema fantàstic i futurista com el científic boig o l'androide (robot humanoide). Altres grans films expressionistes de Lang són
"Els Nibelungs" (1924), pel·lícula fantàstica basada en la mitologia germànica,
"El doctor Mabuse, el jugador" (1922),
"El testament del doctor Mabuse" (1933) o
"M; el vampir de Düsseldorf" (1931). El 1933 Lang va abandonar Alemanya i va marxar a Hollywood, on com Murnau va triomfar, adaptant el seu estil a la comercialitat a films de
cinema negre com
"La noia del quadre" (1944) o
"Perversitat" (1945).
Finalment, tot i que se'l considera un director més vinculat a la
nova objectivitat (evolució de l'expressionisme) cal destacar a G. W. Pabst, autor de films realistes, però amb una temàtica (erotisme morbos, sexe, perversions, ...) i una intenció (critica social i moral) semblants a les dels expressionistes. Les seves millors pel·lícules foren
"Bajo la mascara del placer" (1925) i
"La caixa de Pandora" (1929). També va evolucionar cap al realisme Walter Ruttmann, que influït pel cinema-ull de Vertov, va realitzar el seu gran èxit,
"Berlín, simfonia d'una ciutat".
L'ascensió del nazisme i el final del cinema alemany d'avantguarda
L'arribada de Hitler al poder, el 1933, va significar la mort sobtada del cinema d'avantguarda a Alemanya. Els nazis van imposar una estricta censura i impulsaren un cinema realista i d'exaltació dels líders nazis i de propaganda dels valors feixistes (patriotisme, obediència al líder, racisme, puresa racial, força i bellesa física, odi a les races inferiors ...). Tot i que Hitler va oferir a Fritz Lang dirigir el nou cinema nazi, aquest va fugir cap als EUA el mateix dia de l'oferiment. A altres directors expressionistes o de la nova objectivitat se'ls va prohibir seguir filmant. Alguns com Pabst o Ruttmann sobreviuen com a tècnics de l'equip de la directora de les pel·lícules del cinema nazi Leni Riefenstahl o rodant documentals o altres films de propaganda d'encàrreg.
 |
| Hitler va acabar amb l'expressionisme, encarregant a Leni Riefenstahl la creació d'un nou cinema autènticament nazi |
* Elaborat a partir de "Petita història del cinema" de Javier Matesanz, i http://ca.wikipedia.org/
ACTIVITATS
- Quin ambient es respirava a l'Alemanya d'entre guerres? Quines eren les causes d'aquest ambient?
- Com va influir aquest ambient en l'aparició de l'expressionisme? Explica resumidament les principals característiques de l'art expressionista a nivell general.
- Per quins motius va néixer una potent indústria cinematogràfica alemanya tot i la gran crisi econòmica dels anys 20? Quins tipus de cinema va produir?
- Quins mitjans utilitzaren els directors dels films expressionistes per
distorsionar la realitat i transmetre l'ambient angoixant del seu temps?
- Fes un esquema amb els principals directors expressionistes les seves millors pel·lícules.
- Per quins motius el 1933 va ser el final del cinema expressionista alemany? Com van acabar els diferents directors expressionistes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada