6.3. EL SURREALISME

Fotograma de la famosa seqüència on es talla l'ull de la protagonista amb una navalla al film surrealista "El perro andaluz"

"El gran masturbador", una pintura surrealista de Salvador Dalí

El moviment surrealista
El surrealisme és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir del Manifest surrealista d'André Breton.
El surrealisme es va inspirar en les teories psicològiques de l'inconscient i la repressió dels instints del psiquiatra Sigmund Freud. Aquest pensava que la ment humana tenia una part conscient i una part inconscient. Segons Freud a l'inconscient s'enmagatzemen i oculten idees, desitjos o instints que ens resulten moralment o socialment inacceptables. A aquest fenomen el va anomenar repressió i en aquella època afectava especialment als impulsos de tipus sexual. Però des de l'inconscient aquests pensaments inacceptables continuen pressionant la nostra ment de forma inconscient i poden provocar tristor o infelicitat inexplicable, depressions, angoixes, estres, obsessions, complexes, ...

El surrealisme perseguia l'alliberament de la ment de la repressió com a causa del malestar i la infelicitat humana. El seu art ha de ser un mitjà per alliberar la nostra ment de la repressió moral inconscient dels nostres instints i desitjos. Per ells aquesta repressió inconscient és fomentada pels poders polítics, econòmics i religiosos per retallar la nostra llibertat, explotar-nos econòmicament i dominar-nos políticament. Per ells l'art ha de servir com a mitjà per superar els complexes i els prejudicis, denunciar l'absurda repressió moral d'instints naturals i de desitjos legítims, i alliberar la ment humana de la culpabilitat, la frustració, la neurosi, l'angoixa, l'estres, la depressió i altres problemes mentals. Per això potenciaven la imaginació i mostraven totes aquelles idees, instints i desitjos que enterram a la part inconscient de la nostra ment per oposar-se a les normes morals i legals de la societat. Així volien assolir un estat mental diferent de l'actual, superant i millorant la realitat  quotidiana, un estat que anomenen el "surreal". Per a molts surrealistes, aquesta tasca de superació de la realitat quotidiana i aquest assoliment d'una nova realitat que incorporés els elements de la imaginació i de l'inconscient es va manifestar en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social: una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. Diversos artistes del surrealisme també van militar en el comunisme i en l'anarquisme per aconseguir  un canvi social i polític radical, amb l'argument que només quan les institucions econòmiques, la família i l'educació fossin transformades es podria fer possible una participació general en el surreal.
Tècniques de creació surrealistes

• Automatisme psíquic o lliure associació d'idees: amb el qual es vol expressar el veritable mecanisme de funcionament de la ment humana, un pensament absolutament lliure, sense cap control racional i sense tabús o repressions de caràcter religiós o moral.
• Creació artística sota els efectes de drogues al·lucinògenes: gràcies a les drogues podien alliberar-se dels controls racionals i morals de la ment i accedir a la part inconscient d'aquesta.
• Transcripció de somnis o escenes i imatges oníriques: segons els surrealistes durant el somni la ment s'allibera de complexos, prejudicis i controls i s'expressa amb total llibertat, mostrant-nos directament o mitjançant metàfores tot allò que la societat ens fa reprimir.
• Confusió de temps i espais diferents:  trencament dels principis cronològics racionals i de la coherència en la relació espai-temps.
• Expressió de fantasies infantils i obsessions: segons els surrealistes, els infants petits encara no han estat contaminats per la tirania de la lògica i les normes morals i el seu pensament és absolutament lliure i sense prejudicis. Cal pensar i expressar-se com un infant acabat de nàixer
• Humor corrosiu, absurd i provocador: creació d'imatges o situacions absurdes, irracionals o escandaloses per provocar als poderosos i denunciar l'absurda repressió dels instints i de la llibertat humana, que ens condemna a la frustració, la infelicitat i els complexos de culpabilitat. També s'usa per denunciar la hipocresia moral de les classes socials dominants (els burgesos) que imposen a la resta de la societat una moral que no ells no compleixen.
• Erotisme: un dels seus grans objectius era l'alliberament sexual, donat que els instints, les fantasies i els desitjos sexuals estaven fortament reprimits per les normes morals de les diferents religions i de les lleis dels sistemes polítics liberals-burgesos. 

Salvador Dalí a més de dedicar-se a la pintura va escriure guions per a diversos films surrealistes de Buñuel

Buñuel, creador i principal autor del cinema surrealista

El cinema surrealista: Salvador Dalí i Luis Buñuel
El director aragonès Luis Buñuel va ser, juntament amb el seu col·laborador ocasional (guionista i escenògraf) Salvador Dalí (més conegut per ser un dels principals pintors surrrealistes), el creador i el principal autor del cinema surrealista. Als any 20, juntament amb els seus amics Federico Garcia Lorca i Salvador Dalí, va entrar en contacte amb el grup d'artistes que a París havia posat les bases del surrealisme. Els tres s'interessen pel surrealisme i tant ell com Dalí s'uneixen de forma entusiasta al moviment. Enamorat del cinema després de veure un film de Fritz Lang, Buñuel decideix escometre la tasca de portar el surrealisme a la pantalla. El 1929 va filmar a França, juntament amb Dalí que segons sembla va realitzar el guió, la que es considerada com la primera pel·lícula surrealista, el curtmetratge "Un chien andalou" ("El perro andaluz"). Es tracta d'un dels millors exemples d'aplicació dels principis del surrealisme, especialment pel que fa a l'ús de l'automatisme psíquic i la lliure associació d'idees per a la creació del guió, la recreació d'escenes oníriques i imatges símbòliques relacionades amb l'inconscient de molt difícil interpretació, l'irracionalisme, la provocació o l'erotisme. És segurament la pel·lícula més surrealista de tots els temps. El 1930 va realitzar el seu primer llarg metratge, novament amb guió coescrit amb Dalí, "L'âge d'or" ("L'edat d'or"). La pel·lícula suposava un atac brutal a l'esglèsia catòlica, a la moral burgesa i als valors conservadors i va provocar disturbis amb grups de l'extrema dreta davant dels cinemes on es projectava. Finalment el govern francès la va prohibir i requisar i no es va poder tornar a veure fins cinquanta anys després. A més la pel·lícula va suposar el trencament amb Dalí, que va considerar que Buñuel havia traicionat l'esperit del seu guió.

Decebut Buñuel torna a Espanya on filma un documental sobre la misèria a la zona nord d'Extremadura, "Las Hurdes, tierra sin pan" (1933), que el govern de la República també prohibeix per donar una imatge negativa d'Espanya. A més a més poc després comença la guerra civil. Després del triomf de Franco Buñuel ha de marxar a l'exili, a causa de les seves idees atees, republicanes i esquerranes, i s'instal·laa Mèxic.
A la seva etapa mexicana Buñuel es va veure obligat a abandonar en part el seu estil surrealista i fer un cinema més comercial, tot i que de gran qualitat, profunditat i esperit crític. Destaquen pel·lícules com "Los olvidados" (1950) o "Nazarin" (1958), que van guanyar premis al festival de Cannes (millor director i palma d'or a la millor pel·lícula respectivament).

Fotograma de "Viridiana" on Buñuel fa una paròdia del sant sopar amb la intenció de provocar a l'esglèsia i al franquisme

El 1961 va poder tornar breument a Espanya per rodar la pel·lícula "Viridiana", una adaptació en clau surrealista d'una novel·la de Perez Galdós. Tot i que amb aquest film tornà a guanyar la palma d'or al festival de Cannes, a Espanya va ser un escàndol (l'esglèsia la va considerar blasfema i sacrílega) i va tenir greus problemes amb la censura que la va intentar prohibir tot i que Franco en darrera instància la va permetre. Aquests problemes van decidir a Buñuel a tornar a Mèxic on gaudia de més llibertat creativa.

Fotograma de les obscenes provocacions a "Simón del Desierto"

El 1962 a Mèxic, torna, ja de forma definitiva al surrealisme en estat pur, amb una de les seves grans obres mestres "El ángel exterminador", on un grup de burgesos queden atrapats en una mansió per una força misteriosa que inexplicablement els impedeix sortir-ne. La seva darrera pel·lícula mexicana va ser la també surrealista "Simón del desierto" (1963), on el diable, en forma d'una atractiva al·lota sotmet a tot tipus de temptacions eròtiques a l'eremita Simó, que vivia aïllat del món sobre una columna. Amb aquest film va guanyar el lleó de plata al festival de Venècia.
El 1963 torna a França on dirigirà un seguit de pel·lícules surrealistes de gran pressupost, amb estrelles del cinema francès de protagonistes, gran èxit de crítica i públic i multitud de premis: "Belle de jour" (1966-67), "La via Làctea" (1969), "El discret encant de la burgesia" (1972), "El fantasma de la llibertat" (1974), "Aquell obscur objecte de desig" (1977). Amb "Belle de jour", pel·lícula plena d'erotisme i sobre la repressió moral del sexe, va obtenir un extraordinari èxit de públic a Europa i va guanyar el lleó d'or al festival de cinema de Venècia.

Amb aquest film Buñuel va guanyar l'oscar

Amb "El discret encant de la burgesia" va aconseguir el seu més gran èxit internacional després de ser guardonat amb l'oscar a la millor pel·lícula en llengua extrangera. Així es convertia en el primer director espanyol que guanyava l'oscar, tot i que la pel·lícula era francesa. La pel·lícula mostra un grup de burgesos que intenten quedar per sopar sense èxit i és una divertida crítica de l'hipocresia moral de les classes altes. El 1977 va obtenir el seu darrer premi per "Aquell obscur objecte de desig", al festival de cinema de Sant Sebastià.
Totes aquestes pel·lícules tenen com a punt en comú un atac a la narrativa del cinema comercial, amb una supressió irracional de la cadena causa-conseqüència, el trencament de la lògica en la continuïtat espai-temps i de la coherència cronològica, la creació de situacions impossibles, la inversió de papers (diplomàtics traficant amb drogues o realitzant accions terroristes, policies fumant porros, ...). També hi destaquen l'erotisme, la provocació i l'humor absurd al servei l'esperit crític contra l'hipocresia moral dels burgesos i la repressió dels instints naturals, els desigs, les fantasies i les il·lusions humanes. També hi sovintegen l'atac contra les religions i el fanatisme religiós en general i contra el cristianisme o l'esglèsia catòlica en particular (per Buñuel el catolicisme era la principal causa de la infelicitat i la frustració dels espanyols i a "La via làctia" arribà a rodar una escena on s'afusellava al mismíssim Papa).

Famosa escena d'humor absurd i surrealista coneguda com "el camarot dels Marx" al film "Una noche en la opera"

El surrealisme a Hollywood i la seva influència
Aquesta va ser l'única avantguarda que va influir de forma profunda a Hollywood. Destaca l'humor surrealista de les pel·lícules dels germans Marx. Influïts per l'esperit dadaista i surrealista Groucho, Chico i Harpo Marx van construir un discurs humorístic ple d'absurds, irracionalitat i provocació, de gran èxit comercial, especialment a films com "Sopa de ganso" (1933) "Una noche en la opera" (1935) o "Un dia en las carreras" (1937). Els Marx van ser admirats pels artistes surrealistes i van estar a punt de filmar una pel·lícula amb guió de Salvador Dalí, però el progecte no s'arribà a posar en pràctica.

Dalí també va arribar a Hollywood on es va fer amic de Walt Disney que li va oferir realitzar un curtmetratge surrealista de dibuixos animats, "Destino", però el projecte es va abandonar quan només s'havien filmat pocs minuts. Tot i això el 2003 es va poder reconstruir a partir del guió, els dibuixos de Dalí i les poques escenes ja animades.

Dalí si que aconseguí col·laborar amb el gran director del cinema clàssic de Hollywood, Alfred Hitchcock, que sempre va estar molt interessat en l'obra de Freud i en el psicoanalisi de la ment humana. Hitchcock era un gran admirador del surrealisme i de l'art de Dalí, i considerava que "El perro andaluz" era una de les millors pel·lícules de tots els temps. Així decidiren treballar junts en una pel·lícula de tema psicoanalític, "Recuerda" (1945), on Dalí va preparar els decorats, el guió i la filmació de les seqüències oníriques de la pel·lícula, tot i que aquestes escenes amb somnis surrealistes foren tallades i remuntades per la productora.

Seqüència onírica filmada per Salvador Dalí per a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock "Recuerda"

Hitchcock va mantenir algunes influències, més freudianes que surrealistes, en moltes de les seves pel·lícules com "Vertigo" (1958), "Psicosis" (1960) o "Los pájaros" (1963), entre d'altres, però, sense mai abandonar el seu estil clàssic i comercial.

Acabat el període del cinema clàssic el surrealisme va seguir influint sobre el cinema nordamericà, i entre els anys 60 i els 90, sovintejaren les seqüències oníriques o les que reproduien al·lucinacions provocades per les drogues fetes seguint els plantejaments surrealistes. Però es tractava d'escenes aïllades dins de films d'estils diferents com el cinema d'autor, el cinema independent o el de serie B i no es pot dir que s'hi fes un autèntic cinema surrealista. Tot i que hi ha alguns films com "Quina nit!" (1986) de Martin Scorsese o "El gran Lebowsky" (1998) dels germans Cohen que gairebé s'hi podrien considerar en la seva totalitat. Aquest estil també ha influït profundament en la totalitat de l'obra del director nordamericà David Lynch, tot i que el seu estil tampoc podria qualificar-se com a realment surrealista. Molts films de Woody Allen també tenen clares influències del surrealisme de Buñuel i de l'humor absurd dels Marx.
Influència del surrealisme al cinema europeu
Tot i que a banda de Buñuel i Dalí, ningú més va fer autèntic cinema surrealista, aquesta estètica va influir molt damunt l'obra de molts grans directors del cinema europeu posterior a la II Guerra Mundial. L'estil del realisme màgic practicat per directors com Vittorio de Sica al film "Miracle a Milà" (1951) o a practicament tota l'obra de Federico Fellini no es pot entendre sense la influència del surrealisme. El director italià Marco Ferreri també va dirigir pel·lícules d'art contingut surrealista com "L'audiència" (1971), "La gran comilona" (1973) o "Ciao maschio" (1978).
Més en relació amb l'humor absurd i la fantasia infantil i les visions oníriques i al·lucinogenes cal destacar l'obra cinematogràfica del col·lectiu d'humoristes britànics Monthy Python a films com "Els cavallers de la taula quadrada" (1975), "La vida de Brian" (1979) i, sobretot a "El sentit de la vida" (1982), així com en les que ha dirigit l'exmembre del grup Terry Gilliam, com "Brazil" (1985), "Les aventures del baró Munchausen" (1989), "El rei pescador" (1991), "12 monos" (1995), "Miedo y asco en las Vegas" (1998).

J. L. Cuerda va resucitar el surrealisme quan semblava mort

El surrealisme a Espanya: Jose Luís Cuerda i "Amanece que no es poco"
Com ja hem vist tot i que Buñuel i Dalí eren espanyols desenvoluparen la major part del seu treball fora d'Espanya. Es cert que quan Dalí va tornar a Espanya cap als anys 50, després de reconciliar-se amb el franquisme, va rodar algunes pel·lícules surrealistes com "L'aventura prodigiosa de la teixidora i del rinoceront" (1950) o "Impressions de l'Alta Mongòlia" (1975), però es tracta d'obres poc inspirades i de qualitat més que discutible. A més Dalí era dels pocs artistes que gaudien d'una certa llibertat creativa, sempre que no critiques al règim franquista o a l'esglèsia catòlica. Qualsevol intent de fer un surrealisme més autèntic i crític topava amb la censura política i moral del franquisme.

Cartell d'aquesta obra mestra del surrealisme

A partir de la mort de Franco es recupera la llibertat creativa, però el moviment surrealista sembla ja mort i superat, però un cineasta espanyol, Jose Luís Cuerda, rellança les tècniques d'expressió surrealistes amb una tetralogia de pel·lícules amb un estil ple d'humor absurd i surrealista: "Total" (1983) "El bosque animado" (1987), "Amanece que no es poco" (1988) i "Así en el cielo como en la tierra" (1995).
D'aquesta trilogia cal destacar l'extraordinària pel·licula de culte, "Amanece que no es poco". Es tracta d'un film divertidíssim on podem observar la majoria de tècniques artístiques surrealistes, però amb un estil innovador, brillant i original que el seu autor va batejar com a surruralisme o surrealisme rural i que constitueix una crítica i una ridiculització del que el gran poeta Antonio Machado va denominar "la España de charanga y pandereta" (caciquisme, corrupció, misèria, desigualtats, analfabetisme, incultura, repressió sexual, pedofilia i hipocresia moral del clero i les classes altes, masclisme, racisme, orgull patri, autoodi, etc.).

* Elaborat a partir de "Petita història del cinema" de Javier Matesanz, i http://ca.wikipedia.org/

 ACTIVITATS

1. Explica en que consisteixen les teories psicoanalítiques de l'inconscient i la repressió.
2. Què va ser l'estil artístic surrealista i quins objectius sociopolítics tenia?
3. Explica breument les tècniques de creació artística surrealistes.
4. Quins foren els dos principals cineastes surrealistes? Quines foren les seves principals pel·lícules?
5. Mira "El perro andaluz", resumeix-ne breument l'argument, explica com es va elaborar aquest estrany argument i intenta desxifrar quin missatge ens intentaven transmetre els seus autors.
6. Mira "Destino" de Dalí, resumeix l'argument i proposa una possible significació o missatge per aquest film.
7. Com va influir el surrealisme a Hollywood? I en el cinema europeu?
8. Mira el fragment de "El sentit de la vida", resumeix-lo i explica quins trets surrealistes hi observes.
9. Quina és la relació de J. L. Cuerda amb el surrealisme? Quines de les seves filmacions es relacionen més amb el surrealisme? Que pretenia transmetre amb aquests films?
10. Visualitza els millors moments de "Amanece que no es poco" i digues quines característiques surrealistes hi observes.