6.1. LES AVANTGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES A LA RÚSSIA SOVIÈTICA

Cartell promocional de "El cuirassat Potemkin", la pel·lícula d'Eisenstein, considerada la més important del cinema soviètic

Context històric: la Revolució Russa de 1917 i la creació de la Unió Soviètica
Entre febrer i octubre de 1917 es desenvolupa l'anomenada revolució russa que posà fi a l'Imperi Rus i establí la Unió Soviètica, el primer país comunista de la història. Els treballadors de les fabriques, els pagesos pobres i els soldats de l'exèrcit es revoltaren sota la direcció del partit bolxevic o comunista contra la tirania del tsar (emperador), la misèria i l'explotació de les classes baixes al sistema econòmic capitalista i a favor de firmar la pau i retirar-se de la I Guerra Mundial. Així es va crear el primer govern obrer de la història, teoricament al servei dels interessos de les classes més pobres i que va procedir a eliminar el capitalisme i les classes socials, establint un repartiment just de la riquesa i de les propietats i una igualtat social de tots els ciutadans.

Tres exemples d'aplicacions pràctiques de l'efecte Kuleshov

Kuleshov i l'aparició del cinema soviètic
El triomf de la revolució russa el 1917 va fer pensar als seus dirigents que el cinema podia assolir un important paper a nivell d'adoctrinament i propagandístic. Lenin, el màxim dirigent bolxevic, pensava que el cinema, per la seva gran popularitat, era la més important de totes les arts. Així que va encarregar a uns quants directors el fet d'encetar una nova cinematografia en el país inspirada en els principis de la ideologia comunista. Aprofitant l'ambient de llibertat creativa i l'esperit innovador que va propiciar la revolució en els seus primers anys, els directors russos desenvoluparen diferents estils o avantguardes cinematogràfiques.

El pare del cinema Rus va ser Lev Kuleshov. Kuleshov va treballar com a director de cinema, (tant de documentals, com de ficció), de professor a l'escola soviètica de cinema i de teòric, publicant diversos llibres sobre l'art de fer cinema. Seguint les idees de Griffith, va desenvolupar com ningú les possibilitats del muntatge cinematogràfic, experimentant amb tot tipus d'innovacions i creant l'anomenat “efecte Kuleshov”. A partir dels seus experiments i ensenyances es desenvoluparen els diferents estils de l'avantguarda russa.

Cartell promocional del cinema-ull de Vertov

Vertov i el Cinema-ull

El “cinema-ull” va ser creat pel documentalista Dziga Vertov i les seves principals característiques foren la recerca de l'objectivitat i el realisme més extrem, de tal manera que rebutjava el guió, la posada en escena, l'ús d'actors, els decorats i usava la càmera com si fos un ull humà. En el seu afany de captar la realitat tal qual és sempre filmava a llocs públics, sense demanar permís o avisar i en moltes ocasions usant una càmera oculta. Així va realitzar la sèrie de documentals “kino-pravda” (cinema-veritat). La seva pel·lícula més famosa i influent va ser “L'home de la càmera”, que mostra un dia en la vida d'un documentalista soviètic, dedicat a filmar la vida en una ciutat russa des de la sortida del sol fins a la nit. Va tenir tant d'èxit que altres directors en van fer versions ambientades en grans ciutats d'altres països, com “Berlín, simfonia d'una ciutat” (1927) de Ruttmann.

Cartell del film de la FEKS Nova Babilònia

La FEKS

La “fabrica de l'actor excèntric” (FEKS) va ser un estil creat per un seguit de directors que havien estat alumnes de Kuleshov com G. Kozintzev, S. Youtkevith o L. Trauberg.
Posaren en pràctica les invencions teòriques proposades per Kuleshov a nivell del muntatge i revolucionaren el treball amb els actors. Aquesta forma avantguardista d'actuar s'inspirava en la “comèdia de l'art” italiana, adoptant el seu to burlesc i de pantomima. També s'inspiraren en el món del circ, els pallassos, el music-hall, o en el cinema slapstick.
És un cinema que utilitza un humor esbojarradament satíric, per denunciar i ridiculitzar les desigualtats i injusticies socials del capitalisme i trencar al màxim amb l'estètica burgesa.
Una de les pel·lícules més importants de la FEKS va ser "Nova Babilònia", film codirigit per Kozintzev i Trauberg que explica l'aixecament revolucionari de la Comuna de París del 1870 a partir de la mirada d'una treballadora de classe baixa: la dependenta  d'un comerç anomenat com el títol del film Nova Babilònia.

La mare, el millor film de Pudovkin

El cinema revolucionari o realisme socialista; Eisenstein i Pudovkin

El "cinema revolucionari" o "realisme socialista" va ser la tendència més important i influent del cinema soviètic. Aquest estil va comptar amb alguns dels cineastes i algunes de les pel·lícules més importants de la història del cinema, com "El cuirassat Potemkin" de Sergei M. Eisenstein o "La mare" de V. Pudovkin.
El Realisme Socialista tenia el propòsit d'enaltir els objectius del marxisme o comunisme, glorificar el paper de les classes treballadores i pobres al llarg de la història, així com criticar l'egoisme interessat i la cruel explotació dels treballadors exercida per les classes altes de la societat (terratinents, banquers, empresaris, etc.).
A nivell cinematogràfic ser una tendència o estil que cercava ser comprensible per als espectadors provinents de les classes baixes, representar de forma realista la vida d'obrers i pagesos, denunciar la pobresa i l'explotació dels treballadors, justificar els moviments revolucionaris i donar suport a les reformes dels governs comunistes de la Unió Soviètica.

S. M. Eisenstein treballant a la taula de muntatge on es va mostrar com un mestre
del ritme i del txoc d'imatges per provocar una reacció emicional a l'espectador

El director més important d'aquest estil va ser S. M. Eisenstein, considerat un dels cinc directors més importants de la història del cinema. Les seves principals pel·lícules foren: "La vaga" (1924), on descriu un conflicte entre obrers i empresaris en una fàbrica d'abans de la revolució; "El cuirassat Potemkin" (1925), on descriu un episodi de la fracassada revolució del 1905; "Octubre" (1927), on narra els principals esdeveniments de la revolució de 1917; "Allò vell i allò nou" (1928), on explica el procés d'eliminació de la propietat privada i de la col·lectivització de les terres a la rússia soviètica; "Alexander Nevsky" (1938) on explica la victòria d'aquest princep rus de l'edat mitjana contra un exèrcit invasor de cavallers germpanics i "Ivà, el terrible" (1944-46) on explica la vida d'aquest famós emperador de Rússia.
A banda de les característiques típiques del realisme socialista el cinema d'Eisenstein te un seguit de característiques pròpies que el fan ser extremadament original i innovador:

• És un cinema "coral": això vol dir que les seves pel·lícules no tenen protagonistes concrets, hi ha una gran quantitat de personatges que comparteixen protagonisme i es pot dir que el protagonista és "la massa", el conjunt del poble rus.
• Usa magistralment els primers plans, els picats i contrapicats com a recursos dramàtics o expressius.
• Ús narratiu del muntatge, per ell el cinema era molt més que la simple narració d'una història amb imatges. El cinema era el producte resultant del treball del director a la taula de muntatge i que consistia en la unió de plans estructurats i muntats com a resultat d'una reflexió artística  i d'una estratègia creativa.
• Gràcies a la seva tècnica de muntage exerceix un gran domini del ritme de les seves pel·lícules, que accelera o alenteix segons la durada i el nombre de plans que utilitza a cada seqüència en concordàcia amb l'acció que mostra.
• Va crear l'anomenat "muntatge d'atraccions" on s'alternen o es mesclen imatges contradictòries o txocants per provocar una associació emocional o intel·lectual entre els espectadors. Així juxtaposa dues  imatges per suggerir una tercera a la ment de l'espectador (boca + ca = lladrar). És el concepte de la "tercera idea", una idea que sorgeix de la colisió entre altres dues, independents una de l'altra. Tot plegat es basa en el pensament dialèctic marxista, filosofia pròpia del comunisme, i que es basa en la contraposició d'idees contràries (tesi i antitesi) per provocar arribar a una conclusió o sintesi.
• Col·laboració amb importants compositors de música clàssica, com Prokófiev, per elaborar les extraordinàries bandes sonores dels seus films. 

Metode de creació de la banda sonora d'Alexander Nevsky, col·laboració d'Eisenstein amb el gran compositor rus Prokofiev

Pel que fa a V. Pudovkin va desenvolupar un estil propi fusionant aportacions de Kuleshov i Eisenstein, mostrant-se com un altre gran mestre del muntatge. La seva gran obra mestra és "La mare", magistral adaptació de la famosa novel·la de Maxim Gorki, que és a nivell literari la màxima realització del realisme socialista.

Fotograma de la pel·lícula "La mare" de V. Pudovkin, adaptació de la novel·la
homònima de Màxim Gorki

A partir de la mort de Lenin (1924), la llibertat creativa a l'URSS va començar a decaure. El 1927 l'URSS es va convertir en una dictadura totalitaria, i tot el país va quedar sota el domini del dictador Josep Stalin. Stalin va prohibir determinats estils avantguardistes com el cinema-ull o la FEKS i va imposar el realisme socialista com a únic estil permès a l'URSS. A banda d'això va imposar el control polític i la censura damunt dels cineastes, eliminant qualsevol tipus de llibertat creativa o esperit crític. El "Realisme socialista" es va convertir en un estil destinat exclusivament a justificar i glorificar a Stalin, i a manipular i adoctrinar a la població. Per això els millors directors del cinema revolucionari abandonaren el cinema voluntariament o per força i el cinema rus va perdre molta qualitat fins a la mort del dictador.

Ivan el Terrible era una crítica de la dictadura d'Stalin i va suposar el final de la 
carrera d'Eisenstein

El gran geni del cinema rus, Eisenstein, va abandonar l'URSS el 1928, després de tenir problemes amb la censura estalinista que el va obligar a borrar del seu film "Octubre" a tots els personatges que Stalin considerava els seus rivals o enemics, encara que fossin també comunistes i herois de la revolució. Eisenstein va provar fortuna a Hollywood sense èxit (les productores el rebutjaren per les seves idees comunistes) i a Mèxic on va patir l'estafa del productor del seu film "Que viva México!" (que no va poder completar) ambientat a la revolució mexicana. Va tornar a treballar a Rússia deu anys després quan Stalin el crida per fer un film històric per fomentar el patriotisme rus enfront de les pretensions del dictador Alemany Hitler de conquerir Rússia. Quan el 1944 el dictador Stalin es va adonar que amb la seva pel·lícula "Ivà, el Terrible" (sobre el més tirànic i sanguinari dels tsars o emperadors de Rússia) provava de fer una subtil crítica de la dictadura estalinista, no li va permetre acabar la segona part del film i li va prohibir filmar per sempre més.

* Elaborat a partir de "Petita història del cinema" de Javier Matesanz, i http://ca.wikipedia.org/

ACTIVITATS

1. En que va consistir la revolució russa de 1917? Quin influència va tenir sobre el cinema?
2. Explica la importància de Kuleshov en la creació del cinema rus. 
3. Cerca informació per explicar en que consisteix l'efecte Kuleshov
4. Que tenen en comú i quines diferencies hi ha entre el cinema-ull, la FEKS i el realisme socialista.
5. Explica resumidament les principals aportacions d'Eisenstein al cinema.
6. Per quins motius Stalin va suposar el final de l'època daurada del cinema rus? Quina va ser la relació d'Stalin amb Eisenstein?
7. Mira el film de Vertov "L'home de la càmera" i fes un comentari del mateix
8. Mira la seqüència de l'escala d'Odessa de la pel·lícula "El cuirassat Potemkin" i descriu aplicacions pràctiques de les tècniques cinematogràfiques d'Eisenstein.