7. EL CINEMA CLÀSSIC

Cartell d'un dels films clàssics més populars, on s'observa l'ús de l'star-system i de la jerarquia de personatges: el triangle de coprotagonistes per ordre d'importància (Bogart, Bergman i Henreid), els secundaris de luxe (Claude Rains, Peter Lorre, ...), el dolent (Conrad Veidt) i el director-estrella (Curtiz).

Amb l'etiqueta de cinema clàssic identificam el cinema fet a Hollywood i, en menor mesura, a Gran Bretanya als anys 30, 40 i 50. Es tracta d'un cinema inspirat en l'evolució de les tècniques cinematogràfiques ideades per D. W. Griffith i en els principis d'integració de creació i comercialitat de les grans productores i estudis nordamericans i britànics. La seva millor època van ser els anys 30 i 40 on es va produir una extraordinària conjunció de talents a nivell de guionistes, directors i actors. Les seves principals característiques foren:

• Grans productores i grans pressuposts: les pel·lícules del cinema clàssic són un producte de l'època daurada dels grans estudis (Metro Goldwyn Mayer, Twenty Century Fox, Warner Bros., Universal, Columbia, R.K.O., United Artists, ...) i, generalment gaudien de grans pressuposts per contractar grans estrelles, bons directors, guionistes, càmeres, i finançar, so, il·luminació, fotografia, vestuari, decorats, localització d'exteriors, ... Per gravar els exteriors es podien portar els rodatges a qualsevol lloc del món.

•  Combina comercialitat i qualitat artística:  es tracta d'un cinema comercial, amb pel·lícules de títols cridaners, molt entretingudes, emocionants o divertides, destinades a agradar i a atreure al màxim nombre d'espectadors possible (i obtenir beneficis), però sense descuidar els aspectes estètics i artístics: arguments originals i elaborats, bons diàlegs, cuidades interpretacions, ambientacions històriques, vestuari i decorats, ...

• Realisme i verosimilitud: en general es tracta d'un cinema amb afany realista i de credibilitat, s'aparca la fantasia i s'intenten construir històries el més creïbles possible.
• Estructura narrativa clàssica i lineal: generalment s'utilitza l'estructura presentació-desenvolupament-desenllaç i es narra la història de forma lineal, seguint un ordre lògic i mantenint la unitat en la línia espai-temps, fent un ús moderat del flash-back i de les narracions paral·leles. És tracta d'evitar complicacions en la comprensió de la història i fer-la comprensible al màxim nombre d'espectadors.

La majoria de films clàssics segueixen aquest esquema a l'hora de desenvolupar la història que ens conten

• Star-system: les pel·lícules sempre estan coprotagonitzades per una estrella masculina i una femenina, tot i que de vegades es creen triangles de coprotagonistes, també es promocionen actors de repartiment o secundaris de luxe (estrelles secundàries). Els directors també esdevenen estrelles. Hollywood fins i tot comença a atreure a directors i actors de tota la resta del planeta. Molts directors i actors s'especialitzaven en determinats gèneres tot i que també hi havia actors i directors tot terreny.

• Pel·lícules d'herois i dolents: es rebutja el cinema coral o la multiplicitat de protagonistes, els films tenen una jerarquia d'actors per categories: coprotagonistes masculí i femení (herois), actors secundaris principals (masculí i femení), el "dolent", altres secundaris, figurants i, finalment, els extres.

•  Final feliç: els herois sempre triomfen, s'acaba imposant la justícia, els malvats són derrotats i tot acaba bé; en general s'eviten els finals oberts o el triomf del mal, la injustícia o dels "dolents".

• Moral puritana i políticament correcte: no es solen mostrar cossos nuus ni escenes de sexe al llit, s'eviten temes polèmics o tabú, com l'avortament, les drogues o l'homosexualitat. Tot i això si es mostren infidelitats, divorcis, violència domèstica o alcoholisme.
• Defensa de "l'american way of life" i absència de critica social o política del sistema americà: aquests films donen una visió molt positiva del sistema de vida americà (democràcia, capitalisme, societat de classes, igualtat davant la llei, llibertat de premsa, dret a ser jutjat per un jurat, ...). Normalment no es produeix cap tipus de crítica o qüestionament profund del sistema americà, com a molt es critica la corrupció política o als gàngsters, mafiosos i altres delinqüents. A partir de finals dels 40 i als anys 50 l'anomenada caça de bruixes va exagerar aquesta defensa del sistema americà i va introduir l'anticomunisme en molts films.
• Creació d'una "mitologia americana" i foment del patriotisme: basada en la conquesta de l'oest (pel·lícules d'indis i vaquers, de cowboys i pistolers, ...) i les gestes bèl·liques nordamericanes, especialment a la II Guerra Mundial. 
• Gèneres: els gèneres més treballats pel cinema clàssic foren: el drama, la comèdia, el western, el cinema negre, policíac i de gàngsters, el cinema d'aventures, el bèl·lic, els musicals, les pel·lícules d'intriga, i les de terror. 

  Els anys 30 i 40 es van convertir en l'època de major esplendor dels grans estudis de Hollywood

Als anys 50 el cinema clàssic de Hollywood 50 va anar perdent vitalitat, i va entrar en decadència, en part per culpa de la caça de bruixes, una campanya iniciada pel senador McCarthy per eliminar la influència comunista a Hollywood i que va suposar l'expulsió de la indústria del cinema d'alguns dels millorsa actors, guionistes i directors. Un altre motiu va ser el cansament del públic d'unes formules tan estandaritzades i repetitives el desig de veure films més originals, arriscats, provocadors i, en definitiva, amb més llibertat creativa. 

* Elaboració i redacció: Biel Vich Vidal

ACTIVITATS

1. Com definiries en una o unes poques frases el concepte "cinema clàssic"?
2. Digues el nom de cinc productores relacionades amb el cinema clàssic.
3. Quina relació s'estableix entre creativitat artistica i comercialitat en el cinema clàssic?
4. Per quins motius es diu que el cinema clàssic és un cinema realista i verosímil?
5. Explica l'estructura narrativa del cinema clàssic.
6. En que consisteix l'star-system? Com es va relacionar amb l'estructuració de personatges dels films clàssics?
7. Quin és el final habitual dels films del cinema clàssic? En què consisteix aquest tipus de final?
8. Quin tipus de moral i quin tipus de sistema socioeconòmic defensen les pel·lícules clàssiques? Per quin motiu es diu que es defensa aquest sistema?
9. Per quins motius es diu que aquest cinema creà una mitologia i fomentava el patriotisme nordamericà?
10. Explica en que va consistir la caça de bruixes i la seva relació amb la crisi del cinema clàssic. Quins altres factors van influir en la crisi d'aquest estil a finals dels anys 50?