7.1. ELS GRANS DIRECTORS DEL CINEMA CLÀSSIC

"La diligència", el gran western de John Ford

En aquesta època, especialment pel que fa a Hollywood es va produir una acumulació de talents a nivell de directors, guionistes i actors que mai més s'ha tornat a assolir. El nombre de grans cineastes que va treballar en aquests anys en aquest estil és extraordinari i cada any es filmaven entre 10 i 15 obres mestres del cinema. La competició per aconseguir els oscars a millor film, director i interprets masculí i femení era extraordinaria. Grandissimes obres mestres van quedar sense premis importants i alguns grans actors els va costar o fins i tot mai van guanyar aquest premi tot i estar molts cops nominats. Els principals directors del cinema clàssic de nordamericà dels anys 30, 40 i 50 foren:

John Ford: gran especialista en el gènere del western, amb grans obres mestres com "La diligència" (1939) (considerada una de les deu millors de la història), "Fort Apatxe" (1948), "Rio Grande" (1950), "Centaures del desert" (1956), tot i que també dirigí altres productes, destacant drames i comèdies d'ambient irlandès o gal·lès com "El delator" (1935), "Que verde era mi valle" (1942) o "El hombre tranquilo" (1952). 

Per molts la millor pel·lícula de la història

Orson Welles: produia, dirigia, escrivia el guió i protagonitzava la majoria dels seus films. És el més independent, creatiu i reconegut per la crítica. La seva primera pel·lícula "Ciutadà Kane" (1941), està considerada per molts crítics i historiadors de l'art com la millor de tots els temps. D'ell també destaquen films com "El quart manament" (1942), "La dama de Xangai" (1947), "McBeth" (1947), "Otelo" (1952), "Sed de mal" (1957), "El procés" (1962) o "Campanades a mitjanit" (1965). La seva pel·lícula més artística i ambiciosa, "Don Quijote", que havia de superar "Ciutadà Kane" mai es va poder acabar de rodar per problemes de finançament.

Frank Capra: va ser un dels grans especialistes de la comèdia, amb grans films com "Sucedió una noche" (1934), "Caballero sin espada" (1939), "Juan Nadie" (1941), "Arsenico por compasión" (1944), i sobretot el seu superclàssic "Que bello es vivir" (1946).
Ernst Lubitch: director d'origen alemany que va triomfar a Hollywood amb pel·lícules clàssiques com "La viuda alegre" (1934), "Ninotchka" (1939), "El bazar de las sorpresas" (1940), "Lo que piensan las mujeres" (1941), "Ser o no ser" (1942) o "El diablo dijo no" (1943).

"Que bello és vivir", gran comèdia de Capra

Howard Hawks: mestre tot terreny capaç de dominar gèneres tan diferents com el musical, la comèdia, el western, el cinema negre, el bèl·lic o el d'aventures amb grans films com "La fiera de mi niña" (1938), "Luna nueva" (1940), "Gran bola de fuego" (1941), "Tener y no tener" (1944), "El sueño eterno" (1946), "Rio rojo" (1948), "La novia era él" (1949), "Los caballeros las prefieren rubias" (1953), etc.

William Wyler: un altre tot terreny tot i destacar en els drames amb grans clàssics com "Jezabel" (1938), "Cumbres borrascosas" (1939), "Els millors anys de la nostra vida" (1946), "Vacaciones en Roma" (1953) o "Ben-Hur" (1959).

Billy Wilder: també d'origen alemany, va ser amb Capra el gran mestre de la comèdia amb films imprescindibles com "Perdició" (1944), "El crepucle dels deus" (1950), "Sabrina" (1954), "La tentación vive arriba" (1955), "Testigo de cargo" (1957), "Con faldas y a lo loco" (1959), "L'apartament" (1960), "Un, dos, tres" (1961), etc.

John Huston: especialista en cinema negre i cinema d'aventures amb magnifiques pel·lícules com "El halcón maltés" (1941), "Cayo Largo" (1948), "El tresor de Sierra Madre" (1948), "La jungla d'asfalt" (1949), "La reina d'Àfrica" (1950), "Moulin Rouge" (1952), "Moby Dick" (1956), etc.

Aquest film va consagrar a Elia Kazan

Michael Curtiz:  autor de films de cinema negre i d'aventures com "Robin Hood" (1938), "Angeles con caras súcias" (1938), "El halcón del mar" (1940) i sobretot la seva gran obra mestra, la mítica "Casablanca" (1940).

Elia Kazan:  autor original i excepcional per ser d'idees progressistes i crear films amb una certa crítica social, on es posava en qüestió alguns aspectes del sistema capitalista i de l'american way of life. Tot i això durant la caça de bruixes va delatar als seus companys d'idees comunistes o socialistes (impedint que poguessin tornar a treballar al cinema en molts anys) al senador McCarthy, a canvi de mantenir el seu status de director estrella. Els seus millors films foren "Un tramvia anomenat desig" (1951), "Viva Zapata!" (1952), "La llei del silenci" (1954), "A l'est de l'Eden" (1954), "Esplendor en la hierba" (1961) i "Amèrica, Amèrica" (1963).

Vincent Minelli:  un dels grans especialistes en el gènere musical, tot i que dominava altres gèneres com el drama. Els seus millors fils foren "Cita a Sant Louis" (1944), "Un americà a París" (1951), "Cautivos del mal" (1952), "Melodies de Broadway" (1953) i "El loco del pelo rojo" (1956).

Aquest és un dels millors musicals clàssics

Victor Fleming: autor de grans clàssics com "L'illa del tresor" (1934), "Capitans intrèpids" (1937), "Allò que el vent s'endugué" (1939) o "El mag d'Oz" (1939).

Stanley Donen: l'altre gran clàssic dels musicals amb obres mestres com "Un dia a Nova York" (1949), "Cantando bajo la lluvia" (1952) o "Siete novias para siete hermanos" (1954).

Altres importantíssims directors clàssics de Hollywood foren George Cukor, Cecil B. DeMille, Sam Wood, Nicholas Ray, Fritz Lang, King Vidor, Frank Borzage, Lewis Milestone, Charles Chaplin, Joseph L. Mankiewicz, Fred Zinnemann, Robert Wise, Preston Sturges, George Stevens, Tod Browning, Jacques Tourneur o Otto Preminguer.

Entre els grans directors britànics de l'època del cinema clàssic cal destacar:

Alfred Hitchcock: després de triomfar a Gran Bretanya als anys 30, als 40 marxa a Hollywood on es confirma com el gran mestre del cinema d'intriga i misteri, amb grans clàssics com "Rebecca" (1940), "Recuerda" (1945), "La soga" (1948), "Estraños en un tren" (1951), "Crim perfecte" (1954), "La finestra indiscreta" (1954), "L'home que sabia massa" (1957), "Vertigo" (1958), "Con la muerte en los talones" (1959), "Psicosi" (1960), "Los pajaros" (1963), ...

David Lean: l'altre gegant del cinema britànic, amb films extraordinaris com les adaptacions de novel·les de Dickens"Grans esperances" (1946) i "Oliver Twist" (1948), el drama "Breu encontre" (1947), i les superproduccions "El pont sobre el riu Kwai" (1957), "Lawrence d'Aràbia" (1962) i "Doctor Zivago" (1965).

Altres importants directors britànics d'aquesta època foren Michael Powell, Carol Reed, Zoltan i Alexander Korda, etc. 

Pels crítics aquesta és la millor pel·lícula del gran director britànic Alfred Hitchcock

*Elaborat per Biel Vich Vidal

ACTIVITATS

1. Quin va ser  el millor director de westerns del cinema clàssic? Quins foren els seus millors westerns? Quin altre tipus de pel·lícules també rodava? Posa exemples.
2. Quin va ser el director de cinema clàssic més independent, creatiu i valorat per la crítica? Quina de les seves obres esta considerada per molts crítics com la millor pel·lícula de la història? Quin film mai aconseguí acabar?
3. Quins foren els dos grans mestres de la comèdia clàssica? 
4. Quins foren els millors directors de musicals del Hollywood clàssic? Digues un film de cadascun d'ells.
5. Posa dos exemples de directors "tot terreny" o capaços de dominar un gran nombre de gèneres i digues un dels seus films.
6. Quins foren els principals directors del cinema negre? Quines foren les millors pel·lícules d'aquest gènere?
7. Quin va ser l'únic director clàssic amb esperit de critica sociopolítica? Quina actitud va manifestar durant la caça de bruixes?
8. Quins foren els dos millors directors britànics del cinema clàssic? Quin tipus de cinema o de gèneres van dur a terme cadascun d'ells.