10. EL NOU CINEMA DE HOLLYWOOD DELS ANYS 60 i 70

"Easy rider", un dels films més representatius dels anys 60, planteja temes com l'estil de vida hipie o les drogues

El film mostra l'atracció d'una dona madura cap un jove

A finals dels anys 50 l'estil clàssic dels grans estudis de Hollywood va entrar en crisi. Hi van influir molts factors: l'envelliment, jubilació o mort de molts dels seus directors, productors i estrelles, la caça de bruixes que va prohibir treballar a alguns dels millors guionistes, el cansament i l'avorriment tant dels cineastes com del públic després de 30 anys de formules estandaritzades i repetitives, ... A més a més als anys 60 apareix una nova generació caracteritzada per la rebel·lia i l'inconformisme, amb gustos, interessos i inquietuds molt diferents de l'anterior: l'alliberament sexual, les drogues, els nous estils de la música popular, les reivindicacions polítiques i socials ... Hi havia ganes de fer i de veure coses noves, d'innovació i d'originalitat, d'arrriscar-se i de sorprendre, de critica i de provocació.

Així, al llarg dels primers anys d'aquesta dècada els films van reflectint un progressiu trencament amb les normes del cinema classic, cosa que culminara a finals de la dècada amb l'aparició de l'anomenat estil del nou Hollywood. Els cineastes agrupats sota aquest qualificatiu van transformar radicalment la producció de films sota la influència dels moviments contraculturals nordamericans (hippie, underground, ...), del cinema de sèrie B, del neorrealisme italià, la nouvelle vague francesa o del cinema polític. 

Típic film dels 60 protagonitzat per antiherois que planteja el tema de la violència de la societat nordamericana

Posteriorment i ja als anys 70, a partir de les aportacions d'aquest moviment apareixen el cinema d'autor i el cinema independent nordamericans. Aquests estils tot i mantenir alguns aspectes del cinema clàssic com l'star system o la comercialitat, trenquen amb la majoria de normes del Hollywood clàssic. Les seves principals característiques són:

• Es va potenciar el paper dels directors per sobre de productors i estudis, seguint les idees de la nouvelle vague (cinema d'autor,  mirada del director sobre la realitat, llibertat creativa total per als cineastes).
• Apareix una nova fornada de directors: Stanley Kubrick, John Casavettes, Arthur Penn, Mike Nichols, Dennis Hopper, Sam Peckipah, Dalton Trumbo, John Sclessinguer, Blake Edwards, Martin Ritt, Roman Polanski, Milos Forman,  Robert Altman, Francis F. Coppola, Martin Scorsesse, Woody Allen, Steven Spielberg, Terrence Malick, Bob Fosse, Clint Eastwood, Ridley Scott ...
• Es manté l'star system, però amb una nova generació d'actors i actrius molt joves que dominaran el cinema nordamericà als anys 60, 70 i 80: Jack Lemmon, Walter Mattau, Paul Newman, Robert Redford, Sydney Poitier (la primera gran estrella de color), Warren Beatty, Dustin Hoffman, Jack Nicholson, Dennis Hopper, Woody Allen, Peter Sellers, Peter Fonda, SeannConnery, Michael Caine, Donald Sutherland, Steve McQueen, Lee Marvin, Gene Hackman, Kris Kristoferson, James Coburn, Warren Oates, John Voight, Ryan O'Neal, Clint Eastwood, Bruce Dern, Elliott Gould, Roberd Duvall, James Caan, Robert De Niro, Al Pacino, John Cazale, John Travolta, Jeff Bridges, Nick Nolte, Martin Sheen, Anne Bancroft, Jane Fonda, Faye Dunaway, Natalie Wood, Diane Keaton, Mia Farrow, Karen Black, Barbara Streisand, Sissy Spacek, Candice Bergen,  ...
• Es trenquen les barreres heroi-malvat, aquests films solen estar protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral ...
• Es trenca amb el plantejament del final feliç: molts films acaben malament per als seus protagonistes.
• Incorporació de moltes innovacions de les avantguardes europees: realisme objectiu, critica social, rodatge en exteriors, amb llum natural i escenaris reals, càmera a mà seguint els personatges, ...
• El final de la caça de bruixes va permetre tornar a treballar a molts guionistes i directors d'idees liberals, progressistes o esquerranes la qual cosa va permetre desenvolupar una mirada més crítica cap a l'american way of life i introduir temes fins llavorç ignorats com el racisme ("En el calor de la noche", "Matar a un ruiseñor"), la violència ("Bonnie & Clyde", "Grupo salvaje", "Taxi driver", "Malas tierras"), la delinqüència ("El padrino", "French Connection"), les desigualtats i les injusticies socials ("Odi a les entranyes"), el pacifisme i l'antimilitarisme ("Senderos de gloria", "Telefono rojo", "Johnny cogió su fusil", "MASH", "Apocalypse now") , la vida i el genocidi dels indis americans ("Pequeño gran hombre", "Un hombre llamado caballo", "Soldado azul"), la corrupció ("Todos los hombres del presidente") ...
• Trencar amb la moral puritana i políticament correcta del Hollywood clàssic. Això va permetre tractar temes tabú per al Hollywood clàssic: mostrar cossos nuus i relacions sexuals, models de família i de parella diferents, relacions entre homes joves i dones madures ("El graduado")o a l'inversa ("Lolita"), relacions interracials ("Adivina quien viene a cenar"), la homosexualitat, la drogadicció ("Easy rider"), o la prostitució, fins i tot masculina ("Cowboy de mitjanit").   
• Renovació de gèneres en decadència o descuidats per l'estil clàssic: westerns pro-indis ("Un hombre llamado Caballo", "Soldado azul", "Pequeño gran hombre") o influits pels spaghetti westerns ("Dos mulas y una mujer", "Cometieron dos errores", "Infierno de cobardes"), ciència-ficció ("2001, una odissea de l'espai", "El planeta de los simios"), el terror ("El baile de los vampiros", "La semilla del diablo", "El exorcista"), el cinema d'espies ("El espia que vino del frio", "Los tres días del Condor"), el bèl·lic ("Senderos de gloria", "Apocalypse now").
• Mescla de gèneres: es trenquen les barreres entre gèneres i es fan westerns musicals  i humorístics,  comèdies bèl·liques, mescles de terror i ciència-ficció, de comèdia i pel·lícula bèl·lica, ...
• Ús de les noves músiques a les bandes sonores dels films a les quals es poden escoltar cançons de músics de jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70: Ray Charles ("In the head of the night"), Bob Dylan ("Nocking on heavens door"), Simon & Garfunkel ("Missis Robinson"), The Doors ("The end"), Rolling Stones ("Satisfaccion2),, Steppenwolf ("Born to be wild"), Bee Gees ("Stay'n alive"). També apareixen les anomenades opera-rock, musicals basats en la música rock com "Tommy" o "Quadrophenia" amb música dels britànics The Who, "Jesucristo superstar", "Hair", les pel·lícules dels Beatles  "Yellow submarine", A hard's day night", "Help!" o dels Rolling Stones "Rock & Roll circus", "Grease" basat en la música rock dels 50 o "Fiebre del sabado noche", basada en la música funk i disco dels 70.